altre cop a l´India

2008-12-20T14:20:00.000+04:00

S´acabat el viatge, espero que els que l´heu seguit, us ho hagueu pasat be, jo he disfrutat molt, l´india sempre s´ha dit que es un pais que enganxa i jo ho puc asegurar. Es completament diferent al que estem acostumats, no hi ha comoditats, no hi ha preses, es menja per sobrviure, i es viu cada dia com un regal. Es llevan amb el sol, i s´adormen quan es fa fosc, somian que l´endema potser será millor.

Avui peró ja ting ganes de tornar, no estic cansada, encare estic encantada, pero enyoro el meu matalás, el meu coixi tobet, un bon tall de carn, el pa tou, la Barcelona neta, ordenada i silenciosa, la meva mama, germanetas, el gema petit, a la Marta molt, al Marc i a Alex, a la Montse, el gat i sobretot casa meva que esta plena de recorts del meu nen. Un peto a tots, BON NADAL, i si potser que us toqui la rifa el dia 22.

2008-12-20T13:21:00.001+04:00

aquest pobre cadellet de gos te la pell plena de malalties, i aixi estan tots els gossos, plens de ferides, tinyas i sarnas. Tot el dia gratan sense parar. Si us hi fitxeu s´está menjan alguna bestia podrida, se li veuen les potetes. A la illa de Diu, els gosoos pescan peixos. Es fican de potes al mar, arran de platja i pescan amb la boca, com els osos d´Alaska

2008-12-20T13:18:00.000+04:00

la màquina de fer medicinas ayurvèdicas es d´ultima generació, i el cubell o galleda, no es ni inoxidable ni de coure, es del plastic mes sencill

2008-12-20T13:05:00.001+04:00

el sostre i la porta que ting just al costat, i millor no mirar a terra

2008-12-20T13:04:00.000+04:00

la paret de l´internet

2008-12-20T13:01:00.000+04:00

despres d´escriure m´haig de desinfectar les mans

2008-12-20T13:00:00.000+04:00

Internet indio ronyos

2008-12-20T12:59:00.001+04:00

Desde aqui us he enviat algunas fotos, mireu la de merda que hi arriba ha haver, i el pitxor de tot es que no la veuen.

2008-12-20T12:57:00.000+04:00

etiquetat dels medicaments amb els peus dalt de la taula

2008-12-20T12:55:00.001+04:00

fabrica de medicaments ayurvedics com podeu observar tria les medicinas que despres els malalts es posasan a la boca, sense guans ni cap mascareta

2008-12-20T12:51:00.000+04:00

illa de Diu

2008-12-20T12:49:00.000+04:00

2008-12-20T12:46:00.001+04:00

ultimas fotos

2008-12-20T12:45:00.001+04:00

Ja soc a Delhi

2008-12-20T12:31:00.002+04:00

Aquest mati he arribat a Delhi a les 7.30, puntualisima. He agafat un taxi cap a l´hotel i el taxista ha atropellat un ciclista, ben atropellat. D´un autobus ha baixat el xofer, ha vigut al meu taxi, han discutit, s´han agafat per el coll, l´arrencat de dins el axi i han anat a hostias al mitj d´un embus descomunal. Quan s´han ben pegat, cadescú ha tornat al seu lloc, al pobre ciclista ni le vist, ningu ha fet papers, i aqui no ha pasat res. Ni s´ha molestat a disculparse per el merder. Son d´una altre raça.

Are soc al hotel, a Delhi, i si s´hem pasa la por sortiré un rato, sino Valium i a dormir.

Demá començo a tornar

2008-12-17T17:42:00.003+04:00

Dema començo a tornar. Primer a la ciutat aquella que no hem fa cap gracia 10 de camí. Despres vol cap a Delhi, i l´endema cap a Barna. Aixi que segurament fins La Tornada.

Illa de Diu

2008-12-16T18:18:00.000+04:00

Ultima parada, 4 dies a l´illa de Diu, que se suposa que es el paradís de palmeras i platjes, que tot turista somia. Pero la realitat es que per el que he vist de momento, el mar es marron i les platjes bastant porcas. Esta ple de turistes indios, d´europeus ne vist tres o cuatre. Ara els europeus som molt estimats, per que per el que sento no arriba ni un estranger, per Delhi o Bombay, tothom está cagat, i no m´estranya en tres mesos, han posat bombas a 5 ciutats importants.

Ahir venin cap a Diu, hem vaig tenir que arremengar. Vam trobar un accident, calentet calentet. Un home gran trompa com una cuba va sortir sense mirar a la carretera i un camió li va trinxar la cama i el turmell. Mes de cent homes el voltaban, el miraban, pero no li feian res, ni les moscas de la cara li espantaban. Quan va arrivar la doctora, en indi hem van donar tota clase d´explicacions. No vaig entendre res. El vaig explorar i per sort nomes tenia la pota trinxada, li vaig demanar el turban del cap a un miròn i amb el turban i uns cordillets que hem van portar li vaig fer una mica de inmovilització. Vaig estar 25 minuts sota un sol que cremaba esperan l´ambulancia, i controlan que el borratxo no s´em mogues, i volian portarme chai per l´espera. Nomes m´hagues faltat el platet de te.

Avui ting una migranya que hem molesta molt, vaig drogada fins les orellas, que hi farem tot no es pot tenir. S´hem ha espatllat la cámara, sort que es al final, per que si no hem quedo sense fotos. En las que miran al mar o al cel els hi surt una bola fosca just al centre, i a sobre no se li tanca la finestreta del objectiu, s´ha encallat. Alfú que hi entengui, es greu?

El diumengue vaig quedar penjada al skipe amb la iaia, va ser perque es va espatllar l´internet del xiriringo. Ho sento molt, un dia que hi sou tots!!!!

2008-12-16T17:24:00.009+04:00

El meu palauet a Palitana

Les cases de la gent

Rentan roba al mitj del carrer

Pelegrinan al temple dels esgraons, amb burros i bufals que tambe pelegrinan

Aixi van de sobrecarregats

Palitana

2008-12-14T17:14:00.000+04:00

Avui estic en un Palau antic de veritat. La meva habitació es mes gran que tot el meu pis. Tot es realment antic, apart del edifici, els mobles, el terra, el columpio que ting a la meva terraça, es una pasada. Hi ha una carta del qu´era Princep de Gales al 1922, agrainli als avantpasats de la familia que ho regenta avui, els seus esforços per ensenyarli a jugar al Polo. Estic encantada amb el lloc, es on cristo va perdre l´espandenya, pero val la pena. I a sobre es nit de bruixes, avui ting lluna plena.

He pasat dos dies en una cuitat bastant lleixa i perillosa, per que hi han fotut varias bombas no fa masa, i hem feia molt poca gracia pasar per aquí, está tot ple de musulmans, i l´ambient en aquests moments no es masa bo. Per acabar-ho de rematar, els muslims com els hi diuen els indios, estaban de festa grossa, i per familias es fotien una cabra. No ha pasat res , ja soc fora i lluny de la ciutat. El meu interés estaba en un museu textil, dels millors del mon. Cada dia hi entren 35 persones, i he hagut de fer paciencia, al tercer dia ho he aconseguit,i ha valgut la pena. Gemma si ho haguesis vist!!!!, haguesis embogit, i t´haguesin agafat ganes de cosir inmediatas com m´ha pasat a mi. Quina pasada de brodats, de vestits, de teles pintades, una animalada, no us ho podeu imaginar, hi había peças de mil anys d´antiguetat, de diferents recons de l´india.. A sobre per acabar-ho de rematar era en un Palau mitj de fusta trevalladisima i fang, amb un jardins espectaculars.

En voleu una de nova, en aquesta ciutat que es bastant gran, i a Delhi, els policías de trafic están al mitj dels cruses a peu dret i a pel. Pero……portan tots un pal de fusta llarg i CASCAN als motoristes, i cotxes que no els hi fan cas. Si, si els hi foten garrotada on poden, perque es clar ,sobretot els motoristes, fuguen corren. Ahir en un encreuament, el poli com que se li escapaba el infractor, li va tirar el garrot pel cap, son molt animals. I fan una cara de males puças que espanta. Jo els enteng, pero entre poc i masa, no se cuantes hores es pasan alla al mitj intentan diriguir el trafic, tothom pita sense pietat, hi ha una fumera que no es pot respirar, i en aquesta ciutat a mes de tota la fauna habitual, vacas, bufals, gossos, cabras, micos, remats de peatons que esperan en grups de cent en cent, algún camió, autobús, rickxau o fragoneta que els dugui, a sobre hi circulen camells que arrosegan un carro ple de mil coses, i van super a poc a poc, i ni ha molts.

El camí cap a Palitana es llarg i la carretera d´un perill que posa els pels de punta. Ahir en el diari posaba 5 accidents, cinc morts, justament aquí. I es que realment es un perill, es estreta, bonyeguda i hi ha de tot. Hi ha uns camions que al darrera duen com dos plataformas de fusta una sobre altre a l´intemperie i allí hi van amuntegats, sense exagerar entre els dos pisos, unas 100 persones, totes asegudes unes sobre les altres i traquetejan, venen de treballar al camp. Es impresionan. Si l´Ana estigues aquí, ja fora morta d´un infart, per que sempre en ve un de cara, que s´ha d´esquivar en l´ultim moment. I quan menys t´ho esperes, d´unes herbas del costat de la carretera et surt el cap d´un bufal que ha decidit sortir del amagatall,o el remat sencer i s´ha d´esquivar, per que las bestias pasan sense miraments.

El primer dia a Palitana, ha sigut de Pereginacions. Primer he peregrinat per tota la ciutat buscan Malboro, i una internet. He fracasat en les dues coses, ara fumo una porquería india i estic que m´enfilo per les parets. Despres he fet el Pelegri jainista i he pujat a una muntanya per una escala que te 3500 esglaons, 600m de desnivell, i quan arribas a dalt de tot, hi ha 800 temples de Jainistes, que son un grup d´hinduistas escintits, o separats, dels normals. Son una mica raros. Fan ple de sacrificis per que uns profetas els hi han predicat que han de ser bons. Aquesta gent no saben que ser bo ja de natural, es bastant sacificat, pero……

3500 de pujada i 3500 de baixada, total 7000, AVUI M¨HE GUANYAT, una parceleta al cel.

Pel cami, pelegrins de tota mida, burros i bufals. I portejadors, molts portejadors, que aquests si que es guanyan el cel, pujan gent amb el sistema del pal de bambú i la cadira tipo trono, a sobre dels hombros a tots els vellets, gordas, i tullits que volen pujar a la montanya i no poden fer-ho caminan. Fan els 7000 esglaons amb la carga. Els que duien gordas feian molta pena.

He arribat al meu palauet, i he decidit pendre una dutxa, i oh!!!!sorpresa tenia un espia a la finestra, que enfilat com un mico, intentaba xafardejar. Li he comunicat el fet a la dueña que semblaba una mosqueta morta, i ha armat un lio,un escandol i uns crits a tot el personal, que ha sigut masa. Als deu minuts m´ha dut el culpable dels fets, un pobre noi de 16 o 18 anys, que no tornará a mirar cap dona dutxanse a la seva vida. I al cap d´una hora m´ha portat la mare i la tieta del noi, que amb llagrimas als ulls s´hem han tirat als peus, demanan perdó. Les he perdonat amb una abraçada i un somriure, i sembla que han marxat contentas. La dueña estaba tan esporugida que s´ha ficat a la cuina, ha començat a ferme menjar i la taula ha quedat completament atestada de jalar, una bojeria. Tot exquisit, una pasada. Començo a semblar una de les gordas que pujaban en trono.

Es que no hi ha dia que pugui dir, avui no ha pasat res, aquí sempre pasen o es fan coses raras, un no es pot aburrir, ni te cap dia igual.

L´altre dia era laborable i l´Ana no estaba al Skipe, aquí no hi ha internet, i la Marta que no sè si m´ha enviat cap mail, aixi tot junt, m´ha començat a donar voltas en el cap, s´hem han creuat els cables,i he trucat per telefon a la iaia per que ella no sap mentir, i he fet repas de tots, i ara ja estic tranquila, pero he pasat un dia i mitj pensan que alguna cosa pasaba i tenia una mica d´stress. Are el noto mes que avans aixi que no hem feu patir.

El segon dia a Palitana ha sigut molt local, he anat de visita per les cases, familias de 25, entre avis, besabis, fills casats i criatures, molta canalla. Me divertit molt perque ells no habían sigut mai visitats per turistes, i m´ho han ensenyat tot. M´han donat chai (te amb llet, especies i sucre), a cada casa. Aquí el serveixen en el platet sense la tasa de café, i has de fer equilibris per no tirarte´l per sobre.

En cada visita, m´han presentat els bufals, pare, mare i fills, ja que els conideran membres de la familia.

En una de les casas m´han fet entrar a la cuina, una petita cabana, i just al entrar, han sortit dues rateta peludas i morrudas, que estaban enrroscades en una baralla i cridaban com locas. He fet veure que no m´espantaban i he entrat a la cuineta, on amb una calor infernal, una dona feia Chapatis (pa), per tot el personal. M´han tret els vestits de mudar, la iaia s´en ha anat hi m´ha sortit vestida de gala,amb una faldilla tota brodada i plena de mirallets. Total, una festa a cada casa, molt bona gent, i molt divertit.

Fotos

2008-12-09T16:56:00.003+04:00

Escenas de Kamasutra en els Temples india

Templet on el prakash volia que hem fiques a gates a resar

Carrets on hem volian ficar per pujar al sunset

Candelabros en el casament que vaig trobar a Mont Abu

Estic negra com el carbó

2008-12-09T16:53:00.001+04:00

Com que aquí es hivern s´esta bastan be, no fa calor pero el sol torra de mala manera, i estic negreta com un indi, pero nomes de cara, coll i braços. A Barcelona debeu estar ben blanquets tots, pobrets,i amb un fret que pela! I jo aquí fen salut. Com que nomes menjo llegums, vegetals i llet de vaca de veritat, hem creixen les ungles i els cabells de mala manera, ting una melena que fa por, i avui m´he hagut de comprar un talla ungles per que m´el vaig descuidar a casa, i aquí es una eina de primera necesitat. Tambe m´he hagut de comprar una crema hidratan per que s´hem conservi el moreno i fer enveja quan torni. M´han preguntat si volia good quality, he dit que si, i m´han donat Nivea, han quedat descansats amb la quality.

L´ultima nit a MontAbu ha sigut molt divertida. Aquí aquest mes es el que en diuen Wedding season, estació de bodas, tots decideixen casarse en temporada d´hiven. Aquesta nit precisament, he vist pasar 6 novios dalt del cavall, cada un amb el seu carretò discoteca, amb música a tota canya. Com que el poble es petit i el volten tots a l´hora, es creuen de tant en tant, hi ha un follon terrible. Els convidats han d´estar al cas per no equivocarse de novio i seguirne a un altre. Aquí el espectacle encare es mes bestia. Entre la discoteca móvil i el nuvi, hi van unes dones llogades que traginen un candelabro amb llums de colors enfilat dalt d´un pal, i enganxat al pal un fluorecent de cuina, llarg ences. Cada dos o tres metres, a banda i banda del seguici nupcial ni ha un i van tots interconectats amb fils electrics empalmats de qualsevol manera, fent una linia que acaba en un carretó amb un transformador, de seguretat completament dubtosa. La gent creua d´una banda a l´altre de les dues files de candelabros i com que els fils electrics els hi venen just a l´alcada dels nasos, els agafan amb la ma, sense mirar, si just allí ,hi ha un empalme on s´hi poden emrrampar, i pasen. Jo he fet una mica de video per que si no ho veieu no us ho creureu, i he marxat per que amb aquest panorama he pensat, encare m´hauré d´arremangar i trevallar. Ja us ho ensenyaré quan arribi, fa posar els péls de punta. Entre mitj de tot aquest lio, van tiran petardos, i un remat de cabras que tornaba a casa, s´ha espantat i ha comencat a corre entremitj dels convidats, el cavall, el nuvi, i jo que estaba al mitj del merder. No m´invento res, tot el que us explico es autentica veritat, una pensa aixo es el sumum, Nooooooo, Dema hi haurá nova sorpresa segur. Si el Jordi Barrera ho hagues vist, s´hagués posat malalt.

Avui ha anat d´un pel que no ens fotem una nata de cuidado. Aquí les carreteras, son molt estretas i plenas de curvas, com que es un lloc turistic está permes l´alcohol, i van tots colocats, i a mes amb cotxe llogat per fer el turista, i no controlen gens ni mica. Ens ha sortit un cotxe en mitj d´una curva que venia per el nostre troset, i sort que ting un conductor que es una mina de reflexes i l´ha esquivat, pero per l´altre cantó, he tingut un susto!!!. Ja hem veía en aquell hospital ronyos que us vaig ensenyar en una foto. Es el primer que m´ha vingut al cap. Pero ens hem Salvat. El Prakash diu que son tota la pila de Deus que du devant del conta quilometres, que ens protegeixen. Ell cada vegada que puja al cotxe els hi fa tot un ritual i potser si que funciona per que avui, ens ha anat d´un pelet de res.

No ting res mes per explicar-vos. M´agradaria que la Marta Menjibar m´envies un petonet i un mail, digueu-li que penso molt amb ella, i que encare que no estigui de gaire bon humor, entre mal de panxa i mal de panxa, m´agradaria molt que hem diguès alguna coseta.

Un peto desde el país mes entretingut del Mon

Ohhhhh!!!!

2008-12-07T17:36:00.001+04:00

Ohhhhhhh, quin espectacle!!

El sunset a Mount Abu es la cosa mes pachanga que he vist.

Tots els guiris sobretot indis, d´estrangers n´eran 6 o 7, en remat cap al sunset point. Quan arribes al parking t´asedian uns tipos que van amb un carretonet de ferro blau electric, i pretenen arrosegarte tota una pujadeta 800 m, asegut en aquest cotxet que no si cap. Els mes rics son asediats per un cavall. Quan arribes a sunset point, hi ha una marabunta de gent abocats en unes baranes que miran cap on es posa el sol. Hi ha venedors de blat de moro torrat, palomitats d´un groc sospitos( deun picar segur), monos demanan menjar al personal, i fotógrafos que fan unas fotos super cursis, posan las mans dels novios juntes fen un cor on al centre hi ha la boleta de foc que fa el sol quan s´está ponent. Hi ha merda per parar un tren, papers ampollas, un sembrat de bruticia d´anys i anys de guiris indios que son UNS PORCS!!!!

Aquest matí he anat a dalt de tot del punt mes alt del tros de muntanya que ens envolta, Com no?, hi havia un templet ficat dins del forat d´una roca que hi ha dalt de tot. Dedicat a tres Deus en un, que están emparentats, aquí tots els Deus están liats o barallats, son fills, pares i germans que al llarg de l´historia s´han anat trasforman, casan, alguns es tornen besties, hi ha un lio de Deus que no m´aclaro mai. Nou espectacle….Arribem amb el cotxe a un parking on s´acaba la carretera que puja a la muntanya, tipus Turó de l´Home, quedan uns trecents graons per fer mes sublim l´ofrena als Deus. M´asaltan aquest cop dos tipos que penjàn d´un pal de bambú, hi duen una fusta cuadrada penjada per les cuatre puntas d´unes cordes que s´anusen al pal de bambu en un nus unic, com una petita piràmide. Volen que m´asegui sobre la fusta per pujarme a pes per els trecents graons, entre dos homes que semblen dues Baguettes. Estan pirats. Els he dit que no, mentres recordaba a la pobre Montse l´any pasat,pujan dalt del Sillon de la Reina, a l´illa elefanta a Bombai. En el cami de pujada hi havia petits baretos, puestos de souvenirs de tota mena, i algo nou, parades de Raves, venen uns raves bastan mes grossos que els nostres, ben vermells amanits amb alguna especie picant, i els van rosegan pel cami. Tambe venien unes casoletas amb magrana, pelada, pero per encomptes sucre, podeu imaginar….., aquí pica tot.

Per entrar dins el templet ficat dins el forat d´una roca, s´havia d´entrar a gates, jo nomes volia mirar pero el Parkash, volia que hi entres, per que aquests Deus son de la seva confiança, li he dit que entrès ell i que demanes per mi i els meus. Deu haver pensat que ting molta cara, pero jo alla dins no hi cabia. A mes a dins del forat hi havia un tipo que m´ha dit qu´era el priest (sacerdot), que tenia una pinta una mica estranya, que et pinta el front de vermell i he dona sucrets i anisets.Tot molt indi.

Despres he anat a veure uns d´una secta, que es diuen OM SHANTI, que tambe deixal´s anar, aquests viuen tots vestits de blanc,dins d´uns jardins plens de flors, i es dedican a regarlas, pregar i meditar, i a recollir diners, per fer mes jardinets i mes secta. Volian que entres a un lloc a meditar, previ dircurs dels preceptes de la secta, i els he dit que ni hablar.

He anat a dinar un thali, que son varias raças de llegums cuinades amb força especies, patatetas guisadetas, unes boletes dolcas fetas amb cigrons, tot molt bo, i una bola grosa, que devant dels nasos, amb una má tiran a llardosa, te la desmenusan al mitj del plat, i encare no se pas de que era feta, me le menjada amb seva crua per trobarli algún gust. M´ho he menjat amb les mans i encare ting les ungles de color grogos, que no s´em fan netes. L´altre dia vaig menjar una cosa exquisita, per el nom no ho hagues dit mai, Makharati, vaig tornar a la meva infancia amb aquesll gust tan rebó, sabeu que era germanetes mevas, alló per el que ens barallavan quan eran petites, el tel (nata) que queda dalt de la llet de vaca de veritat quan la bulls, amb sucre, que bó, m´en van donar tot un platet de postres ple. I tambe vaig menjar una altre cosa molt bona, amb el suero de la llet fan mitj mantega mitj iogurt amb comins i gingebre, era bonisim, segur que vaig apujar un kilo mes, pero com els gats, em vaig llepar tota.

Aquesta tarda he anat a lleguir un llibre sobre les costums dels tibetans que hem vaig comprar a Varanasi, aseguda a un llac que ting al costat de casa. Relax, vida sana i mistica.

Parlan de vida sana, ja he acabat totes les mevas reservas de Malboro, i estic desesperada per que el malboro indio, m´él fumo per que no hi ha res mes, pero es fastigòs. Aixi que qui vingui a buscarme al aeroport sobretot que em porti un paquetet de Malboro com Deu Mana. PLEASE!!!!!!!

Mount Abu

2008-12-05T18:13:00.000+04:00

Avui estic a Mount Abu, es el que el sindis en diuen una hill station, es un poblet comercial al volt d´un llac i envoltat de montanyes. I venen els recién casats i turistas indis de tot arreu. Al volt del llac si et dedicas a xafardejar(que es el meu joby favorit), desiguida veus els nuvis que s´han casat per amor i els que son per matrimoni apanyat per el pare. Els enamorats están contents, sonrrients i es miren a la cara, van vestits modernets, i es tocan disimuladament. Els apanyats, fan molta pena, están serios, ella fa cara de por, es tapa la cara constantment, va vestida d´india amb el seu sari, i están aseguts en un banc de coctadet pero tiesos com un pal. Hi ha ple de fotografs profesionals?, que quan els hi fa la foto els hi fa posar las mans agafades o li fa agafar en el noi la cintura de la nuvia, no es miran l´un a altre ni per mal de morir. Heu de saber que fins el dia de la boda no es coneixen, i en el viatge es la primera vegada que están sols. Una pena!

Aquí els trajes son una guapada. Faldilles llarges plenas de mirallets, amb uns colors que fan mal d´ulls i uns vels transparents de colors igual de vius.

Estaré aquí de repos dema i dema pasat, amb fresqueta, i voltadeta de Mountains, el Parkash em portará a ple de llocs bonics,que mes vui?, estic com una Mahararani!

L´hotel es mono pero indio, a la banyera hi ha uns bruts tipo ronya, que si la Mpntse fos amb mi Vomitaria i li vindria al.lergia de tota mena. Ai Montse, que avui haurè de tirar bastant de flit… Sort que porto les crocs i en dutxo amb sabates que si no….

Un peto ben fort a tots, i un d´especial per la Meva Marteta, que porta ple de santificacions dels Deus indis que son a cada cantonada.

Ahir s´en va cagar un colom al hombro dret i em van dir que aixo portaba moltisima sort, inmediatament vaig pensar en la Marta i vaig enviar la sort cap al carrer Desfar, espero que us arribi.

Aquí esta ple de monos, i sabeu que m´ha explicat al Parkash, que si troven un mono mort, li fan un enterrament igualet que a las personas. Recullen diners per posarli un vestit vermell, li posan lamanteta daurada, collarets de floretas, incens, el portejan a hombros igual que a les persones i els incineran, i despres tiran la cendres al riu. A les cobras tambe els hi fan. Estan totalment pirats!!!!! Cada dia m´explican historietas d´aquestas, ben en serio, i si jo faig cara de incredulitat o s´em escapa el riure, hem diuen, que no rigui que es veritat i molt seriosos continúen l´explicació. A cada cantonada o a cada km hi ha un templet, dons si van en cotxe, pitan, aminoran la marxa i presenten amb la ma al cort els seus respectes a deu del Templet. Un dia ens donaran per darrera, amb aquest vici. En fi si hem poso a contarvos cosetas d´aquestes dema encare hi serem, per que ni ha les que volgueu.

Ara m´en vaig a veure la posta de sol a un lloc que es veu que es molt bonic, jo crec que deu ser molt guiri, pero faré cas al meu driver hi aniré que m´hi duu amb auto.

2008-12-05T18:04:00.004+04:00

Extintors a les gasolineras

Mono per l´Alex

Jodphur

2008-12-04T15:28:00.007+04:00

Fort de Jodphur

Els meus peus,foradats pero sense que hem facin mal
L' escarbat pilotero del desert jugan a la meva ma.

Avui estic a Jodphur, la ciutat blava, es molt maca pero esta molt bruta.Dema si milloro en linia de internet us posar'e mes fotos, perque avui es un desastre, va molt lent. Aquesta ciutat te com totes un Fort, a quin mes bonic. Hi vivian uns marajas, encare en quedan pero vinguts molt a menys. Abans tots els indis els hi llepaben el cul, i are els marajas han de llepar el cul dels turistas per que vaguin a veure els seus antics palaus per sobreviure.

Jaisalmer Bodas i Desert

2008-12-02T15:47:00.004+04:00

Ultims dias al Fort de Jaisalmer

2008-12-02T15:43:00.000+04:00

LA BODA

El casament va ser un espectacle mai vist. Vaig arribar en moto com sempre, a casa del nuvi. Una colla d´homes em van ficar en una habitació vert lloro i em van aclivillar a preguntas. A les 9 en punt hem treuen al carrer i m´hi trobo el Nuvi vestit per l´ocasió, dalt d´un cavall blanc tot guarnit. Hi ha una iluminaria bestial, tothom es al carrer tiran-li diners per sobre, fen un ritual que consta d ´agafar el bitllet de rupies ferli unes voltes per devant del cap i un tipo que recolllin els bitllets i tots rebregats s´els va posan a la butxaca. Hi ha una caravana musical que consta de una mini fragoneta que estira un transformador, i aquest esta lligat a una segona fragoneta on hi va un disjokey i uns bafles enormes de l´any de la banana, que fan un estruendo esgarrifos i un foco de llum. Darrera la carvana van tots els homes ballan com boixos, despres va el nuvi amb el cavall i despres les dones que cantan unas cançonetes en veu baixa. Van recorren tota la ciutat i paran per las casas, on li donan diners al nuvi seguin el ritual. Agafat al nuvi hi posan una criatura petita que porta una boseta amb ves a saber que i li va fent voltes al clatell durant tot el cami. El final es a casa la nuvia, on baixa del cavall i un grup de gent li renta els peus. Com que duia sabates i no hi están acostumats van estar un munt de rato per tornarles-hi a posar. LLavors ve el gran festí de menjar per els homes, mentre s´espera l´hora asignada per el casament. Mentres a casa la nuvia les dones que anaben a la caravana menjan, pintan i vesteixen la nuvia. Aquí no hi vaig ser per que era convidada de la part del nuvi, i no hi podía entrar, a mes estaba cansada, eran dos quarts d´una quan van arribar a ca la nuvia i m´havia d´esperan fins les cuatre. A mes la nuvia está tota tapada i fins mes o meys les set no se li veu la cara. Aixi que hem van tornar a dormir i se acabó la boda.

EL DESERT

El desert es molt desert, kilometres i kilometres de no res. Hi ha troços amb pedras i arbustos i torços de dunas de sorra finísima. Hi he vist gacelas, buitres, camells, las famosas cabras de las pashminas, bens, vacas, bufals, i escarbats piloteros que es el que mes hi ha. Els pobles molt maços pero la gent molt esquerpa i tribal. Hi había un poble de musalmans carregat de criatures, que ho volian tot. Les dones bastan fastigoses duien com una cola als cabells que hem va fer venir ascos. I a sobre com que volien rupies tan si com no, i jo els vaig dir que no, hem volian tirar pedres i sorra a la cara. Donades pel sac!!!!!

En un poblat hindú, on se suposa que havia de dormir van ser mes amables, pero no si van matar, i aixo que els vaig portar pilotes i xampú. Son molt trogloditas. Vaig decidir no quedarmi a dormir i marxar a fer nit a les dunas, on el cel es estrellat i ningú demana res. I ha sigut una nit molt agradable, fresqueta, tapada amb unes mantes que debían haver-hi dormit fins hi tot els camells, pero m´he llevat i no hem pica res. Hi he anat amb un jeep que trontollaba tot ell, amb el radiador trencat, i un coductor molt lleig pero bon noi, no ha fet ni un rot ni un pet en tot el camí i aixo es molt d´agrair. La foto del escarbat jugant a la meva ma, es per l´Ana, que estic segura que li encantará veure lo mono net i pulit que es aquest tipus de escarbat, (per els que no la coneixeu, l´ANA es la meva germana i li fan molt de fastic)

Avui al mati a primera hora m´he enterat d´un nou atentat, aquest cop en un tren, que es me tipic aqui a l´india. Jo no n´haig d´agafar mes de trens, per tant no cal que patiu.

Aquesta nit el Parkash, el meu conductor preferit, el guaperas de l´any pasat, m´ha convidat a sopar a casa seva, vol que conegui la seva dona. Demá marxem junts a recorrer Jodphur (la ciutat blava), i despres Gujarat, per acabar al Mar, a l´illa de Diu, uns dias de descans i cap a casa.

Un petó a tots i totes

LA MARAJANI DE JAISALMER

2008-11-29T17:38:00.002+04:00

Ting el camell a la porta, i varios Marajas a la meva disposicio, encare que no son gaire guapos
Eulalia el Tanu es el que l´any pasat volia el teu telefon

2008-11-29T17:15:00.004+04:00

Hospital de Jaisalmer

Entrada al fort i alguna de les 99 torres de guaita

Casetas i mansions de la ciutat dorada

Nen que corre per que li faci una foto.

Sopar amb amics en una habitació d´un hotel del amic d´un amic, aqui tothom es amics i s´ho presta tot. El primer es el que duia bones intencions

Hospital de Jaisalmer

2008-11-29T17:05:00.002+04:00

Avui he visitat el Jaisalmer Memorial Center, i s´hem han pasat les ganas de posarme malalta. A dins segueixen pasajanse las vacas i els gosos, estan en els patis. Tot es absolutament tiños, brut a mes no poguer, en aquest ni zotal hi posen. El familiars dormen deordenats per terra envolicats en un manta. La sala que veieu a la foto es on estan els traumatics. Es esgarrifos.
Ahir vaig sopar de convidada dels meus amics Tanu i Neru, en l´habitació mes maca d´un hotel dels mes cars de dins del fort. Va ser espectacular, pero el be que hem van donar era foc, picaba com un dimoni. Hem vaig divertir molt fins hi tot al final, quan vaig saber que el Tanu volia gresca i m´oferia de quedarme a dormir en aquell hotel de luxe amb ell. Son la hostia. Mai deixan de sorpendret. En fi avui m´en vaig de boda, a veure que pasa, igual mén tenen algun de preparat. Aqui les bodas comencan a casa del novio a les 9 de la nit, i acaban a casa la novia on es fa la cerimonia sobre les 4 del matí. He fet siesta per que jo ja no estic per trasnotxar.Dema us explico.

Jaisalmer

2008-11-28T17:25:00.006+04:00

Brodats fets a ma per les dones del desert

Com podeu veure aixo es una maravella del mon.Tota la ciutat es aixi i continuan construin aixi, aqui totom te pasta. Aquesta habitacio es el meu palauet 10 euros. I l´interior dálgunes casas, las dels mes rics estan decoradas totes amb pintures i mirallets

RV: Estic sana i salva

2008-11-27T18:22:00.001+04:00

De: marta miquel faig [mailto:miquel.marta@gmail.com]
Enviado el: jueves, 27 de noviembre de 2008 15:00
Para: 'miquel.marta.altrecopindia@blogger.com'
Asunto: Estic sana i salva

Estic a jailsamer corrent amunt i avall en moto, no se com m´homanego pero sempre acabo amb moto amb algún indiot encantador, sense casc sortejan vacas, forats , gossos nens, velles i avui un cec.Estic amb el Neru, el marit de la Sivia.

Aquí no han arribat les bombes, pero hi ha mes polis que guiris, esta tot molt vigilat, per que estem a molt poc de la frontera amb el Pakistan. Jo segueixo felic com un peix. El tren ha sigut millor perque tenia mes categoría, pero diset horetes m´ha cascat el trenet. La ciutat on estic es una maravella, i hi ha per comprar de tot. He gastat una mica mes del que volia, la Visa borda quan li acosto la ma i mosega quan la dono per pagar, pero es que tot es tan maco.

El dia 29 m´han convidat a una boda, que es un espectacle de marca major i hi vaig de convidada de luxe, familia molt directe del Neru, aixi que estaré en lloc privilegiat.

Aquí jo m´entero de les coses per els turistes, avui dinaba amb uns madrilenys que nomes feian que rebre misatges d´espanya i m´han explicat que es per que habían posat una bomba alTaj de Bombay, amb la montse l´any pasat hi vam ser-hi prenen un café.que us semble?, L´aguirre aquesta te una potra!!!!. S´escapa de totes.

Us posaré fotos demá que ara m´esperen per sopar.

Marta

Estic sana i salva

2008-11-27T17:59:00.000+04:00

El dia 29 m´han convidat a una boda, que es un espectacle de marca major i hi vaig de convidada de luxe, familia molt directe del Neru, aixi que estaré en lloc privilegiat.

Us posaré fotos demá que ara m´esperen per sopar.

Marta

CITTA

2008-11-25T16:44:00.002+04:00

Aquesta es l´adreça on trobareu l´informació, sobre els projectes on treballa CITTA
http://www.citta.org

Fotos

2008-11-25T16:15:00.006+04:00

Juanga i la seva gent

Amb en Michael

Juanga

Escola

Arribada a l´Hospital

Visita mèdica

Cami a Juanga

De Puri a Juanga

2008-11-25T15:36:00.001+04:00

Juanga no está ni en els mapas, es on Cristo va perdre l´espardenya, on si arriba per un cami que ni els carros,pero aquests indios van per tot arre.Si haguesiu vist els forats del camí, us moriu i a sobre anabam amb un cotsxe, entre una especie de Samba i AX, i a dintre dos personas, el Michael i jo, del meu tamany ,el xofer i una americá d´aquells que fan 180 kilos. Ara be ha valgut la pena, l´india rural es espectacular, ple de camps d´arroç fins l´infinit, tots els tons de vert i groc que us pogueu imaginar, el terra es vermellos, i per tot arreu hi ha gent que treballa al camp a ma. Aquí no hi ha guiris, pero et reben amb els braços oberts. He conegut en persona al americá que ha construit l´Hospital, dues escoles i un centre per a les donas. Es el Michael, un amic del meu amic nómada, l´Albert, i ha estat una gran troballa per que es un tipo excepcional, una furmiga amb paciencia de Sant, per que aquí fer qualsevol cosa es una lluita permanent i constant contra tot. Els indios i tota l´india es un planeta que no está descrit en lloc, per molt que totom s´esmera en escriure sobre aquest país.

Us poso l´adreça de La fundació que ell i un reduit grupet dirigueixen per que si us podeu estar d´algun caprici, hi colaboreu per que jo he vist el que ha fet i us puc asegurar que no es pert ni una pela.

Jo ja me compromes a tornar-hi l´any que be, 5 o 6 mesos, per engegar un programa. Ensenyar primers auxilis als diferents poblats per que els trencats i mallats en general arribin en millors condicions al Hospital. Heu de pensar que per arribar a l´hospital, van colocats fets un cuatre en un llençol penjat d´uns Pals de bambú, i tenen entre 1 i 5 hores de camí a peu. La feina será nostre que aprenguin una mica per que son bastan curts de gambals, pero ho aconseguirem. Posarem un petit equip de socorros, i formarem als qui veiem que despuntan mes de cada poblat. Hi haura reunió anual i premi per el que ho hagui fet millor, i be moltes altres coses que are no us puc explicar.

En una de les fotos estic aseguda a la consulta d´un cirujá i un ginecoleg, una a cada banda de la taula van visitan el seu malalt a l´hora, amb gent que entra i surt, homes i dones barrejats i be un merder increíble. Operan en el mateix hospital en una sala que es millor no pensar-hi,pero no tenen praticament infeccións.

Al mati tot l´hospital es fraga amb zotal, tenen llits amb ingresats, que fan 60 cm, están vestits, menjan llenties i arros esmorcar dinar i sopar, igual que el treballadors, i es curan, semble que no pugui ser, pero es. Tenen sempre obert dia i nit, i ha un pobre metge que viu allá per si venen urgencias, que en venen com a tot arreu.

Aquí no hi ha cotxes, nomes bicicletas i algunas motos, per que tot son camins, els colors espectaculars, ocells per tot arreu, silenci, i tranquilitat, es un altre mon.

Avui estic a Delhi, esperan la tortura de demá 1200Km en tren, 16 hores que serán com sempre, ja sabeu, un fastic!!!!!

I despres el desert.

Us poso unas quantes fotos que avui estic a la civilització i ting wifi.

Fotos

2008-11-21T19:31:00.004+04:00

Diferents familias de pescadors

Les mevas gambas a la cuina

Poblat de pescadors

Artistas de la pintura

Poblat rural artistic

Dibuixos fets a les parets de les casas

Ultim dia a Puri

2008-11-21T19:12:00.001+04:00

Avui es el meu ultim dia a Puri, i me dedicat a las relacions socials. Al mati he anat de visita a un poblat d´artistas de la miniatura amb el pincell. Fan autenticas maravellas, els he comprat algunes cosetes molt bonicas. El poblat era molt maco, entremitj de boscos de palmeras una pasada, i la gent m´ha fet entrar a totes les cases, i én una m´han covidat a dinar. Despres dutxa per que he quedat molla com un pollastre i negre de carbonilla i pols, i siesteta. Quan m´he llevat, he anat apasejar per la Fisher vilage, acompanyada de dos tipos que m´han ensenyat tot el poblat. Son tos pescadors i viuen en les xosas que veureu a les fotos. Be viuen al mitj del carrer idevant de ca seva i dormen a las xosas. He entrat a varies cases i en una d´ellas m´han fet sopar gambas frescas previo pago, a terra.Presencian com la dona les cuinaba han pasat dues ratetas, que aqui son de morro puxagut i molt peludetes. Hem sembla que les gambas no els hi agradan per que n´hi havia d´haver 20, i hi eran totes. Molt maco, molt bona gent i molt feliços de que vulgues entrar a cada casa. A totes hem donaban alguna beguda i algo de menjar, he sortit a petar.

Al hotel m´han dit que havia vingut en Govinda, el que trevalla a l´Hospital on vaig demá i eslama dreta del Americá. M´ha tornat a venir a buscar i m´ha convidat a casa seva. Familia nombrosa que vui en un carrer fosc, i tot esra fosc, aixi que ves a saber que he trepitxat. Tambe m´han fet menjar, i m´han dobnat un Chai (NO es Be) es un té amb lllet i canyella i alguna coseta mes. Estic tipa a mes no poguer, pero avui de casa en casa, feliçcom una mona, es el que mes m´agrada, ja sabeu que soc molt xafardera, i he disfrutat molt.

Dema a les 9 del matí, marxem el Michael que ve de calcuta, el govinda i jo cap Juanga.

Un peto a totes i tots.

Per fi puc fer anar el meu ordinador

2008-11-20T17:50:00.002+04:00

He trobat un internet que es cutre, pero puc fer servir el meu ordinador, us he posat un post que s´hem habia perdut, i fotos, poquetas per que va a poc a poc. A Puri els morts tambe t´els trobes pel carrer, cami del crematori, ni ha un a la platja. Pero aqui encare es mes bestia que aVaranasi, el portan igual en camilla de Bambú, tocan el tambor, pican de mans i cantan, pero amb la cara completament destapada, boca oberta i ulls oberts, i tota ella tota sencera incluides les orrella embadurnada de un polvo de color Fuccia. I al pobre mort li va el cap vellugan al ritme dels portejadors.

A l´india quan creus ja ja ho has vist tot, i quan menys t´ho esperes, Oh sorpresa!!!!, nova calamitat, son molt bons pero molt besties.

Ahir ens vam trobar el mort tornan de la platja en ple dia. Anabam la noia Polaca i jo. Ella es llarguisima i el mort li va quedar a ras d´espatlla, era la primera vegada a la seva vida que en veia un de mort i va quedar impresionadisíma. Jo tambe, per que encare que n´he vist molts, els de Varanasi i aquest, aixi pel mitj del carrer, hem fa impresió i sensació de angoxia.

Fotos

2008-11-20T17:21:00.005+04:00

Plaça major de Puri

El meu autobus

Escola visitan per primer cop el mar

Platja de Puri

Bodhigaya i Puri 2. Post perdut

2008-11-20T17:17:00.001+04:00

Bodhigaya no ha estat res del altre mon, esperaba calma i tranquilitat en algún monastir, i nanai, estaba ple a bessar de Perigrins que anaban a fer una puja que duraba tres días. Els monastirs tot s´ha de dir, molt maços, el millor el Butanès, i els tibetans. Els japonesos son molt sobris, i el xino espantós.

El temple principal es molt maco, millor de nit, tot il.luminat amb el cel negre de fons. Te uns jardins on hi ha l´arbre on Buda es va il.luminar, i per tot arreu monjos fen una especie de exercicis per demanar un mon millor, que no serviex de gaire, per que cada dia anem a pitxor, pero ho fan molt convençuts. Tambe ni ha que fan meditació aseguts a terra, per tota la nit sense canviar de posició, i ficats dins d´una mosquitera a mida expresa per aquesta posiciò, espectacular!. Un monjo que estaba com una cabra s´em ha enrrollat i volia que reses uns mantras amb ell i una portuguesa, que se l´escoltaba amb molta fe. Li he dit que ho tenia fatal, per que no cumpleixo cap dels preceptes budistes, mato mosquits, menjo carn sempre que puc, fumo i mamo. No me quedat a fer uns mantras, per que estaba com un lum, si hagues sigut normal,potser si, pero era boig.

El tren de Bodhigaya a Puri, ha sigut terrible, desde 2/4 de sis de la tarde fins les 5 i 20 de la matinada. Amb aire acondicionat que m´ha costipat, amb escarbats per tot arreu, menys al meu tros per que vaig flitar la maleta i la motxilla, amb un esprai que la pudor no els deixa acostar. El meu tros, estaba ocupast per una familia sencera de indis que no tenen noció del espai privat, i amb dos nens que cridaban i ploraben cada deu minuts. El que tenia just al meu costat, em posaba els peus a tocar, i hem moria de fastic. No m´han deixat dormir ni amb valium.

Una de bona, en el tren un home asegut devant meu es tira un pet tipo traca, i a mes a mes de no excusarse, amb un diari que te a la ma, s´espolsa la pudor, l´escampa per devant dels meus nasos i es queda tan tranquil. Es el colmo. Son tan reporcs que fins hi tot vaig riure per sota el nas.

Avui estic a Puri, que es un paradis de calma i tranquilitat, vora al mar i vora un poblat de pescadors molt actiu. Ja he menjat un bon peix i per sopar gambas a la brasa. Demá vaig a fer una excursió per un llac inmens i de demá pasat un altre per uns temples que sembla ser que son impresionants. Esperaré al dia 22 que ve el Michael, el que fa anar un hospital per gent pobre del mon rural, una mica lluny d´aquí. Puri es molt bonic i molt tranquil, i te un mar que avui estaba enrrabiadet i lluia molt. Aquí va arribar el Sunami i van perdre moltes cases de pescadors, i ni van morir dos. No m´ho vui ni imaginar, pobre gent, sempre plou sobre mullat!

He comprat un souvenir per la Montse, es un potet de coure amb un broc, que es fica per un forat del nas i es fa pasar aigua i olia amb herbetes, d´un forat a l´altre, es un tractament ayurvedic per la sinusitis, a veure si s´et cura d´una vegada.

Aquest post va tard per que me fet un lio, amb l´internet. Pero continuo…….

Aquesta excursió que us he dit avans, ha estat una indiada. Jo vaig contractar en un hotel pijet una excursió a un llac a 40 km d´aquí, amb un autocar per guiris, que hem pasaba a buscar al meu hotel. Semblaba perfecte. Tot el dia al llac que es inmens, tipu delta del ebre o aiguamolls del ampurda, ple de pajarracos de tota mena, tamany i color. Una excursió perfecte. De les 7.30 a las 6 de la tarde.

La realitat:

Devant del meu hotel, a las 7.30 m´esperaba un richaw super atrotinat i una polaca. El richaw fa 1´5 km i ens deixa al mitj d´un carrer, on hi ha una pila d´indis que no se sap ven be que esperan. Als dos minuts, apareix un tipo cridan que ja tenim l´autocar a punt a la cantonada. Posa Luxury Tourist bus, pero esta atrotinat, es un bus d´indios, tres seients en una banda i dos en altre, sense vidres a les finestres, indicatiu clar de que no te aire acondicionat, i Ple d´indios guiris que es parlen a crits d´una punta a l´altre del bus, intercanvien menjar i compren sovenirs per las finestres. Despres de deu minuts d´entrar i sortir gent del bus, arrenca i comença a voltar per tota la ciutat a pas de tortuga. Quan son les 9 la polaca, que ja haviam fet amistat, fa un atac nervios, diu que aixo es intolerable i fot al camp de l´autobus, per que li diuen que trigará en arribar al llac unas dos hores (que traduit al temps indi, son 3 o 3 i mitja). Jo tambe vui baixar pero el bus arrenca i tots els indis cridan al autobusero que pari per que la meva friend es al mitj del carrer i jo al bus.

El tipo canvia de direcció 180 graus i em porta on ha deixat la polaca. I fin de l´excursió. Tornem al hotel reclamem i ens tornen els diners, de la d´avui i la de demá que será igual. Haviam pagat 120 rupies, 2 euros. Amb aquest preu ja ens ho podiem imaginar que alguna cosa no cuadraría, pero com que aquí no cuadra mai res, tot s´ha de probar.

Hem anat a fotrens un bon esmorçar i despres caminan per la platja hem anat del sector guiri al sector indi d´una llarguisima platja de 3 o 4 km. Entre els dos sectors hi ha varios cagaderos, hi t´hi troves personal cagan tranquilament a l´aire lliure, i petites muntanyetes de cagarro humá, que has d´anar sortejan.

El sector indi es divertidisim, es un teatre espectacle. Arriban grups molt nombrosos de tota l´india interior i grups d´escolars amb uniforme, que no han vist mai el mar, i si llençan vestits, sense saber nadar.

Riuen, disfrutan i cridan com canalla desde el mes petit al mes gran. Hi ha els vigilantes de la playa, que ja us he explicat i tambe uns tipos amb vestit blau mari i barret de pallla amb unes cámaras de fer fotos, d´aquellas que regalaban amb els cromos de la xocolata Dolça, antiquísimas, que els hi fan fotografíes de recort, del seu primer dia al mar.

Despres de torrarnos asegudes veien aquest maravellos espectacle quasi be dos horas, hem anat al Temple de Pelegrins Hindus, un dels mes grans de l´India, on no ens deixan entrar, pero es pot veure desde el terrat d´una biblioteca. Edifici ultra vell amb uns armariets que fa anys que no s´han obert, amb trenyines als candaus, i uns llibres rosegats i grogens. Trobem un tipo molt simpatic, que esta sense fer res, esperan que pugi algún giri a fotografiar el temple. Deseguida que ens veu, treu una gran llibreta on has de signar i donar un donatiu per de 100 rupies o mes si vols, per que t´obri el candau de la porta que va al terrat. Aquí tot es aixi, Poc mes o meys, i sistema no t´hi fitxis, mai res es igual, sempre hi ha sorpresa i com diuen ells IN INDIA EVERYTHING IS POSIBLE!!!!

Es imposible aburrirse , si una cosa es torça tens sempre activitats alternativas per fer. No t´has d´enfadar mai per que no ho entenen, l´enfado i el cabreig no els quep dins al seu cap, i per tant es millor recorre a qualsevol del ampli ventall de posibilitats que aquest país t´ofereix i a disfrutar, que despres ja anirem cap a casa on tot está ordenat, net, clasificat, preu fitxe, horaris establerts, on ningu et pregunta qui ets, com et dius, d´on vens, ………

Intentaré anar a veure un temple que te forma de carruatge demá amb autobús de linia, aquest encare será mes indio, pero el trajecte es mes curt, i puc anar i tornar a l´hora que em doni la gana, aixo crec, ja veurem……

Temple del Sol

2008-11-20T16:57:00.000+04:00

Avui Temple del Sol, a 25 km d' aqui, en autobus local. Tota una experiencia. I ahir van trobar que l' autobus no era prou mudat, mare meva!!!
El temple bestial, es un carruatge amb el temple a sobre ( que per cert es ple de sorra), tot trevallat, en una pedra porosa vermella i es precioso. Els voltans ajardinats amb cura, i unes papallones que feia anys que no veia.
Ara be el bus tela, era mini potser feia 10 metres de llarg per no arriba a dos d' ample. Els seients feian 3 pams i mitj, i s' en aseien tres personas. El pasillet central amb gent amuntegada, contorsionada i capiculada, i a sobre amb paquets. Hi han inquibit mes de 80 personas, i durant el trajecte potser ni han pujat i baixat unes trecentes. Al anar he segut al darrera i centrada, encongida pero be, tot l' autobus en miraba fitxament, els cabells, la roba, las pulseras, tot. Al tornar quan m' han vist a la cua m' hat fet pasar devant de quasi tothom, i m' han cedit seient especial, sobre el motor que estaba bullin. Quan han anat omplin he hagut de compartir el meu tros amb tres vells que els han tret d' on eran per posarhi unas dones de casta una mica mes alta. Ha quedat unsa velleta que ha aparescut per sota de la gent dreta, he volgut cedir-li el meu lloc i tots els homes m' han dit que ni hablar, i m' empenyien contra el motot. Li he dit que s' asegues a sobre els genolls i no ha volgut. El cami molt bonic vorejan una platja de dunas plena de vegetacio i arbres revirats per el vent, pero ple de sots, i bots que recomposaben la posicio de tots els viatgers. En fi un autentic viatge amb locals. Sort que no hi devia haver mercat de besties, per que nomes hi haguesisn faltat gallines i cabras vivas, com quan vaig ser a Laos.
Despres premi, he anat a dinar a un xiringuito de la platja un bon peix fresc a la brasa, i un Lassi de coco, que ha sigut mortal. Despres siesta i are posta de sol.
Cap al tard anir'e a comprar, a veure si mi aclaro la sustancia per posar al potet de coure per rentarli els nasos a la Montse, i curarli la sinusitis, a lo indi, a veure si ens en sortim.
Un peto a totes i tots.

fotos Bodighaya

2008-11-19T16:35:00.003+04:00

no us en

no en poso mes per que va molt lent

Tren Indi

2008-11-19T16:35:00.000+04:00

Ja he patit de nou la pesadilla del tren indi, quina pesadilla. 16 hores dins un tren ficada, compartin espai amb una familia india sensera, que quan no em posaben els peus enganxats a mi, em fotien el cul a la cara. El tema escarbats els vaig solucionar pero nomes per el meu troset. Ting un esprai mata escarbats que es radical pero fa molta pudor. Com que al tren van molts nens, vaig pensar que no m' atreviria a flitar-ro tot, aixi que vaig decidir flitarme jo, la maleta i la motxila petita, i va anr molt be. Pero els veia corrent per sobre d' ells i de seu menjar. La peste a pixats es va anar fen forta amb les hores, no em van deixar dormir, i mira que jo dormo fins hi tot dreta. En fi un desastre. Ah, i ames tres hores abans sense veure aigua i tot el viatge llei seca, en setze hores, no vaig visitar la merda de pixadero delk tren que es el mes asqueros de l' india.
Soleventat tot aixo, ara estic a Puri, on hi ha com a tot arreu de tot, hi veig dues diferencies importants els penjats no son asiatics i son molt mes refinats, i ni ha uns quants, i l' altre difewrncia es que aqui les vacas son extremadament paticortas, i el bony que tenen al cap es desproporcionat, toes ellas pobres fan no se si riure o pena.
Aqui hi ha una platja inmensa plena de pescadors bastant primitius i trogloditas, pero molt bona gent. Hi ha un tros de platjas per estrangers, i una altre masificada de indios que peregrinan a un temple on no m' hi han deixat entrar, i que van a la platja per primer cop a la seva vida. Disfruten escandalosament, si banyan vestits, i com que la majoria no saben que es nadar i aqui el mar va en serio, i ha vigilantes de la playa, que portan un cucurutxo al cap van mal vestits i van amb un neumatic negre, vigilan atentament que ning'u s' ofegui. No se com no s' ofegan, per que las olas son considerables i hi ha mar de fons. Son uns supervivents en tot.
Vaig estar a Bodhigaya que es un lloc ple de monastirs, hem van dir que era un lloc calmat per descansar, i estaba ple de pelegrins budistas de tot el mon, no hi cabia ni una agulla, tallan la llum constantment, i s' enguegan una especie de generadors que fan molt soroll i pudor, en fi va ser un fracas. Tot hi aixo jo trec suc de tot, i vaig aprofitar que un indi amb moto es va enamorar perdudament de mi i em va pasejar en moto per tot arreu. Va ser molt divertit. Ell va quedar molt trist quan vaig marxar i jo descansada de treurem' el de sobre.
Dema vaig a veure un temple espectacular, i el 22 hem trobo amb el Micael, que ve de Nepal, es el capo d' un hospital per indis rurals i per tant mes pobres que res. Es a tres hores d' aqui, ja us explicare.

Adeu Varanasi

2008-11-16T18:21:00.001+04:00

Avui he marxat de Varanasi amb una mica de pena per que hi he disfurtat molt. Quan arribas la ciutat t´acolloneix i t´ofega una mica, el caos es inmens, el soroll ensordidor, la polució s´et fica als ulls, al nas, a las orellas, i als pulmons. Fum negre, pols, els pitos de tota mena de vehicles s´et fican dins el cap, posan la música al carrer a tot volumen. El peatò al carrer es un ens invisible per el trafic, i per tant has de vigilar el teu lateral permanentment, i sempre mirar on poses els peus , per que a Varanasi hi ha mes vacas i cagaradas que en lloc de l´india, hi menjen, pixen, caguen i hi dormen. Hi ha mils de gosos que dormiten en grups per el carrer, quasi be tots de la mateixa raça, plens de mosegades, sarnas i altres coses que ves a saber que son.

Hi ha gent per tot arreu i a tota hora que van amunt i avall, tambè dormen, pixen i caguen sense miraments a qualsevol lloc, igual que les vacas, exactament igual. Hi ha gent solitaria amb la mirada i el cap no se sap ben be a on, grups de gent que xerra, pero semble que s´estiguin barallan. Sempre trafican amb petites quantitats de diners, pero no es veu que s´haguin intercanviat res material. Si ven absolutament de tot, tothom te alguna coseta per vendre, a qualsevol reco. Vas badan, encare que amb els ulls ven oberts i de sobte d´algun carrer entre mitj d´autos, richaws, bicicletas, vacas , bufals, cabras i gossos, sents un grup de gent que va cantan a ple pulmó, i es un mort acompanyat per la familia masculina, que fa el seu ultim recorregut a la ciutat, on qualsevol hindù voldria morir.

I direu que te Varanasi que t´agradat tant?, pues l´expresió de la vida en estat pur, la vida es al carrer amb tota sensillesa i llibertat que us pogueu imaginar, i sobre tot el riu, el Ganges, on rentan els seus pecats, el seu cos senser, la seva roba, els seus plats, purifican els seu esperit amb una fè, que jo crec que es el que mes ens impresiona als que no som d´aquí. Costa d´entendre que un riu tan brut i contaminat, on hi suran, desde flors i morts a troços, fins a plastics i fastigoses deixalles, i on si banyan cada dia vells, nens, i bufals, sigui el centre de la seva vida i tambe de la seva mort.

Si veiesiu amb la fè que fan els seus banys, plens de rituals, devant de tothom sense inmutarse, com families senceres venen desde molt lluny amb un cistellet ple de menjar, mantegas, flors de diferents especies, per fer l´ofrena a un dels mil Deus hindus que hi han aquí, quedariau conmocionats per que en son molts que fan totes aquestes coses estranyes, molts.

Tambe hi ha tot una tribu que destaca per sobre dels altres, uns a mitj vestir, altres amb cabelleras rastoses llarguìsimas, amb turbant, sense turban, amb un bastò i una lletera, vestit carbasa, vestit blanc, descalços, amb xancles, uns semblen il.luminats, altres es veu que van drogats fins les pestanyas, altres diries que poser si que fan i senten alguna cosa especial que jo no percebre mai. Tots, aquests que s´asemblen bastant entre ells son de diferents sectes, sadús i aspirants, tots vegetan per la vora del riu i els carrerons del voltan.

Hi ha gent molt pobre, deformitats inexplicables, nens petits venen postals i tatuajes, molta gent dormin en carrers i carrerons plens de merda i sense llum, amb ratas que jo no he vist pero que son molt peludes i com conills. Gent que viu dins d´un metro cubic de fusta que de dia es quiosquet i cap el tard es torna casa seva, solen ser velletas encorbadas, secas i arrugadas a mes no poguer, que venen coses de rupia en rupia. Hi molts edificis buits, sense habitar, mentre hi ha molta gent sense casa. Edificis colonials qu´eren dels anglesos molt maços pero molt deixats i bruts, i tambe gent molt rica,i molt ben vestida, que ocupa els sofas que posen per els festivals als ghats. Hi ha de tot pero aquí no es com a tot arreu, us ho puc asegurar.

Hi he fet dos bons amics, que seguiran voltan per el mon fins al febrer, ens ha sabut molt greu pendre camins diferents, pero aquesta es la vida del viatjer, seguir cami cap on sens la necesitat.

I aquí estic a Bhodigaya, envoltada de Temples budistes de tot el mon, amb un indio que vol ser el meu friend, que m´ha pasejat pet tot arreu amb moto sense casc, m´ha convidat a sopar i esta mes feliç que una mona.

He vingut amb tren, i he estat 5 hores vigilan escarbats, diuia un americà al costat que es tronxaba de riure.

Un indio ens ha donat una fruita i ens hi ha fet posar una cosa com sucre candi, que ha resultat ser sal, i tripas-corazon, cap a dins, quin fastic!!!!!

Ara estic en una guest house que he trobat de miracle, per que del dia 17 comença una puja tibetana, que es veu que es molt especial, i aquí no hi cap ningú mes. Jo volia dormir en un monastir, pero están plens de pelegrins, i la primera guest house que m´han ensenyat era infecte, no havia vist tanta merda junta en la meva vida. Els hi he dit que sì, per poguer deixar la maleta i buscar mes lleugera, i despres me donat a la fuga, quan l´indi amic m´hi ha portat en moto sigilosament.

Dema toca veure monestirs, i asistir a un concert de mantres tibetans amb les trompetas kilométricas que tocan els monjos. Ja us explicaré.

2008-11-14T08:20:00.014+04:00

Fi de festa amb un nou tiberi

Festival Varanasi

Encesa de mils de petites llanties de mantega

Caient el sol al Ganges i encenent les llums als ghats

Neteja de les escales dels Ghats

Preparanse per la gran festa de la nit

Festival de LLum al Ganges

2008-11-14T08:15:00.001+04:00

Vam sortir en una barca quan començava a caure la llum, eram cuatre de de fora i una familia hindú, els avis, una fill casat i la seva dona, la germana i dos nets, tots en romeria vam anar al riu per uns carrerons estretisims fins el riu. Nosaltres vivim a un dels ultims ghats. En arribar-hi, el sol s´estaba ponen, i ja havien ences tots els llumets de colors que penjaben de tot arreu, i el ghat estaba ple de gent, el color del ambient era molt bonic.

Vam pujar tots a la barca i a rem riu avall va manar d´un ghat al seguent, i l´altre , i l´altre…., tots els edificis estaban il.luminats amb llumets de colors. Mentre s´anava fent fosc, poc a poc a cada ghat es van anar encenen petites llanties de mantega, mils de puntets de foc repartidas per les escalas fent linias impecablement rectas, i dibuixos de llum en las parets que baixen dels edificis a las escalas. Ple a vessar de gent, diuen que baixan als ghats un milliò de persones, no es podían comptar, ni havia tanta de gent, tots disfrutan i pregan a tots els deus hindus, per que vinguesin al Ganges.

Vam tirar fins uns ghats mes avall del Main Ghat, pasan per tres ghats crematoris que tenien un munt de morts esperan en la vora del riu, fen el seu ultim bany.

Al tornar l´espectacle s´havia mutiplicat per que anavan començan las Pujas ghat rera ghat, que son cerimonies fetas per Bramans, amb oracions cants, ofrenas de foc i flors, en que tothom participa amb recolliment i espectació. Es fan cada dia a las 6.30 del mati i la tarda, pero ahir eran molt mes grans.

Las familias fan petitas pujas de foc a las escalas dels seus ghats preferits, amb tot de rituals amb las mans sobre de les sevas llanties, i encare que sembli imposible tots tenen el seu troset d´escala. Desde el riu es veu com un gran formiguer de persones llummets, foc, i cuets tiran molts cuets, per que encare tot s´ilumini molt mes.

Hi ha música a tota castanya a tots els ghats desde mantras cantats a xumba –xumba hindi, boliwood, i mes.

I aquí he estat jo, disfrutan de l´emoció del viatge per el riu, en un dels dies mes especials per la gent de Varanasi, no ho podrè oblidar mai, ha sigut molt especial.

fotos del cinema

2008-11-13T08:06:00.010+04:00

Cuadra al costat de ca meva de casa, aqui es on hem trobo el mort esperan cada dia. I mireu quins tiberis menjo cada dia, es imposible aprimarse, no se com la gent pot dir que a l´india t´aprimas, es imposible el menjar es molt bo i a sobre tot el que veieu aqui val un euro i 10 centims.

M´agradaria tenir el mail de la paqui i si algú m´el pot conseguir us ho agrairá inmensament.

Cinema on vam veure l´espectacle, "do Magíco", que diu la julia.

Festa gran a Varanasi

2008-11-13T07:31:00.005+04:00

Avui es la culminacio de la festa de deepvali i si tothom es al carrer cada dia, avui es una autentica animalada, tots, tots i tots estan al carrer, me llevat i per anar a esmorçar no es podia ni pasar, a les 8 del mati pujaben del Ghat del meu barri mils de persones vestides de mil colors amb globus, bosses de menjar, ofrenes de tota mena, un espectacle, despres sortiré a fer un reportage fotografic, per que es un autentic espectacle.

Ahir vam anar amb els meus amics brasilenys a un espetacle d´un mac indi, que ens va divertir molt. El lloc un cinema on a terra hi havia de tot, una autentica estora de papers, pellofas de cacauet, i altres coses irreconeixibles, pero no hi va haver sorpreses desagradables.

Aquesta nit anem amb una barca amb una familia india, a celebrar el deepwali i a disfrutar dels Ghats iluminats, no podiam tobrar re millor, amb una barca amb varanesos, aixo es lo millor, o viurem a fons.

Fotos d´aquests dies

2008-11-12T07:59:00.015+04:00

segueixo a Varanasi

2008-11-12T07:36:00.001+04:00

Estic feliç com un anis!!!!, aquí s´está molt be. Ahir vaig anar a un poble d´alavora que te varios monestirs, amb els meus amics brasilenys, en Marco i la Julia. Aquest matí ella m´ha començat a ensenyar ioga, per no pot compendre com despres me li poso a fumar,es dessespera.

La meva guest house es just a l´entrada per l´ultim ghat del Varanasi antic, i cada dia mi trobo dos o tres morts estacionats a la porta que esperen el permis per entrat a la ciutat. Venen uns xicots amb una camilla de bambu portan el mort envolicat amb una manta dorada ( de les térmicas nostres), plena de flors per sobre i incens creman, i el deixan just a l´entrada de casa meva, on al costat hi ha una cuadra de bufals, al mitj del carrer, ple de merda com podeu imaginar.

M´agradaria que la Montse, que l´enyoro molt, en veies creuar per el mitj del transit, quina soltura ting aquest cop!!!!!, semblo india, no m´altero ni per un camió, li ting el truco ben pillat. Amb la de crits i esglais que anabem l´any pasat.

Ahir hem vaig comprar un llibre de Medicina ayurvedica, aixi que prepareu-vos per que quan binguí us curaré i sanaré, ment i cos

Are vaig a fotren un esmorçar d´escandol i a corre.

Marta

Varanasi es espectacular

2008-11-10T15:55:00.002+04:00

Varanasi es un lloc espectacular, tan que he decidit quedarmi mes dies de que havia pensat, a mes estan en ple festival Deepwali i encare es mes brutal. La gent es una pasada, son molt amables, amigables i feliços am no res. Tots haurem de pasar-hi uns dies, sens pasaria molta tonteria.
Ja us vaig escriure una nova entrada als dos dies d´arribar amb fotos i tot pero no se pas on deu haver anat a parar, tot i que se suposa que hauria d´estar entrenada, pero us aseguro que ho vaig fer tot com sempre.
Aquest mati hem sortit en barca a les 5.30 per veure el despertar del ganges, que es un riu com qualsevol altre del mon, pero la seva gent el fa Tant Diferent, que quan el veus i t´hi pasajes s´et posan els pels de punta. Hi fan tots vida i hi van a morir, amb tota la fe posada en vida en aquest riu. Al mati el veig desde dins, a la tarde pasaejant per els ghats, i al mitj dia caminan per els carrerons, que hi ha al darrera, on hi pasa de tot.
Ting els peus en vies de destrosa, si are no m´infecto, ja no ho faré mai mes. Ting tres bullofes, dues en un peu i una en altre, els hi he fet un forat amb bisturi per que no s´inflin tant, pero com queda carn viva, i aqui la merda es a tot arreu, animal humana i vegetal, no se pas si acabará be.
Ahir vaig haver d´anar 20 minuts amb una bicicleta que la porta un home prim a mes no poguer, i darrera un carretó on hi anaba jo, vaig pasar molta vergonya, pero va insistir tan que hem feia mal dirli que no, a mes creia que no volia pujar perque era un veicle lent i va corre com un boig al mitj d´un trafic infernal, aixi que tambe vaig pasar por. Que hi farem
Ahir va començar un festival que acaba el dia 13, on ilumimen tots els ghats amb espelmetes i hi ha espectales i cocerts a cada ghat, ja tenim contractat un barquer per veureho desde dins al riu.
Aquests dies compartim bastantes hores, una parella brasilera que esta fen volta al mon, i jo. Ja portan 8 mesos viatjan i son encantadors, i a sobre falan mitj español i portugues, i no he d´esforcarme amb l´idioma.
El doctor ayurvedic es autentic, fa cara de boig i d´iluminat, pero es un gran metge, i la seva failia hem tracta molt be. Un peto a tots desde l´india

Fugin altre cop cap a Asia

2008-11-02T04:47:00.008+04:00

M´en vaig un altre cop a la india, l´any pasat ja hi vaig estar i hem va agradar moltisim. Hi vaig anar amb la Montse, la meva millor amiga desde fa 45 anys. Juntes vam anar a celebrar que en feiem 50, i ens ho vam pasar molt be, mai oblidarem aquell viatge

Ara m´en entorno cap allá , per seguir disfrutan d´un pais tan diferent al nostre. Pero aquest cop hi aniré sola, mes a poc a poc, a viure amb algunas familias indias que segur que m´acolliran amb els braços oberts.

M´en vaig quasi dos mesos, estic molt cansada de batallar cada dia i necesito un reset. Necesito descansar de fer la feina que hem manen, que me la fan fer tan malament com saben, desconectar dels problemas de tothom, i oblidarme de les mevas penes que cada dia hem pesan mes.

Quan viatjo m´oblido de tot i de tothom, amb una facilitat inimaginable, fins hi tot jo hem pregunto, com es pot desconectar tant i es que a mi m´agrada viatjar, coneixer mons diferents, natures espectaculars, no saber si es divendres o dilluns, menjar quan ting gana, que sempre en ting, parar on mi trobi millor, i badar, sobretot badar, encantarme en un mercat local, o esglaiarme devant d´un glaciar, seure en una cantonada i veure que fa la gent, que m´expliquin i em preguntin, i en aixo els indis son tan xafarders que amb un no res en tens tres o quatre al voltant que es barallan per xerar amb tú. Anar amunt i avall amb avions, autobusos, cotxes i trens. Els trens indis de dia son un teatre permanent i molt divertit, pero quan es fa fosc son desesperants, hi ha besties de tota mena, sobretot escarbats petits que corren per tot arreu, i arnes molt gordes que entren per les finestres i t´esclaten a la cara, de nit no m´agraden gens, son una pesadilla.

Tots vosaltres, voleu saber que faig i on estic, voleu fotos, i e-mails, havia dit que no faria blog, perque en l´anterior viatge a l´india, encare que ens vem divertir molt amb la Montse fen el pallaso al blog, com que eram molt torpes amb tot el funcionament dels cibers i amb la propia internet, estabem deu anys per fer res, i vam suar tan per la calor que hi fa que quan hi penso, en cauen goteres. Pero be, aqui teniu un blog sensillet sense gaires grimegies, on hi escriuré quan hem vingui de gust, per que estigueu contents.