dissabte, 20 de desembre del 2008

S´acabat el viatge, espero que els que l´heu seguit, us ho hagueu pasat be, jo he disfrutat molt, l´india sempre s´ha dit que es un pais que enganxa i jo ho puc asegurar. Es completament diferent al que estem acostumats, no hi ha comoditats, no hi ha preses, es menja per sobrviure, i es viu cada dia com un regal. Es llevan amb el sol, i s´adormen quan es fa fosc, somian que l´endema potser será millor.

Avui peró ja ting ganes de tornar, no estic cansada, encare estic encantada, pero enyoro el meu matalás, el meu coixi tobet, un bon tall de carn, el pa tou, la Barcelona neta, ordenada i silenciosa, la meva mama, germanetas, el gema petit, a la Marta molt, al Marc i a Alex, a la Montse, el gat i sobretot casa meva que esta plena de recorts del meu nen. Un peto a tots, BON NADAL, i si potser que us toqui la rifa el dia 22.
Posted by Picasa
aquest pobre cadellet de gos te la pell plena de malalties, i aixi estan tots els gossos, plens de ferides, tinyas i sarnas. Tot el dia gratan sense parar. Si us hi fitxeu s´está menjan alguna bestia podrida, se li veuen les potetes. A la illa de Diu, els gosoos pescan peixos. Es fican de potes al mar, arran de platja i pescan amb la boca, com els osos d´Alaska
Posted by Picasa
la màquina de fer medicinas ayurvèdicas es d´ultima generació, i el cubell o galleda, no es ni inoxidable ni de coure, es del plastic mes sencill
Posted by Picasa
el sostre i la porta que ting just al costat, i millor no mirar a terra
Posted by Picasa
la paret de l´internet
Posted by Picasa
despres d´escriure m´haig de desinfectar les mans
Posted by Picasa
Internet indio ronyos
Posted by Picasa