dissabte, 29 de novembre de 2008

LA MARAJANI DE JAISALMER

Ting el camell a la porta, i varios Marajas a la meva disposicio, encare que no son gaire guapos
Eulalia el Tanu es el que l´any pasat volia el teu telefon







Hospital de Jaisalmer






Entrada al fort i alguna de les 99 torres de guaita











Casetas i mansions de la ciutat dorada







Nen que corre per que li faci una foto.










Sopar amb amics en una habitació d´un hotel del amic d´un amic, aqui tothom es amics i s´ho presta tot. El primer es el que duia bones intencions





Hospital de Jaisalmer

Avui he visitat el Jaisalmer Memorial Center, i s´hem han pasat les ganas de posarme malalta. A dins segueixen pasajanse las vacas i els gosos, estan en els patis. Tot es absolutament tiños, brut a mes no poguer, en aquest ni zotal hi posen. El familiars dormen deordenats per terra envolicats en un manta. La sala que veieu a la foto es on estan els traumatics. Es esgarrifos.
Ahir vaig sopar de convidada dels meus amics Tanu i Neru, en l´habitació mes maca d´un hotel dels mes cars de dins del fort. Va ser espectacular, pero el be que hem van donar era foc, picaba com un dimoni. Hem vaig divertir molt fins hi tot al final, quan vaig saber que el Tanu volia gresca i m´oferia de quedarme a dormir en aquell hotel de luxe amb ell. Son la hostia. Mai deixan de sorpendret. En fi avui m´en vaig de boda, a veure que pasa, igual mén tenen algun de preparat. Aqui les bodas comencan a casa del novio a les 9 de la nit, i acaban a casa la novia on es fa la cerimonia sobre les 4 del matí. He fet siesta per que jo ja no estic per trasnotxar.Dema us explico.

divendres, 28 de novembre de 2008

Jaisalmer

Brodats fets a ma per les dones del desert





























Com podeu veure aixo es una maravella del mon.Tota la ciutat es aixi i continuan construin aixi, aqui totom te pasta. Aquesta habitacio es el meu palauet 10 euros. I l´interior dálgunes casas, las dels mes rics estan decoradas totes amb pintures i mirallets










dijous, 27 de novembre de 2008

RV: Estic sana i salva

 

 

De: marta miquel faig [mailto:miquel.marta@gmail.com]
Enviado el: jueves, 27 de noviembre de 2008 15:00
Para: 'miquel.marta.altrecopindia@blogger.com'
Asunto: Estic sana i salva

 

Estic a jailsamer corrent amunt i avall en moto, no se com m´homanego pero sempre acabo amb moto amb algún indiot encantador, sense casc sortejan vacas, forats , gossos nens, velles i avui un cec.Estic amb el Neru, el marit de la Sivia.

Aquí no han arribat les bombes, pero hi ha mes polis que guiris, esta tot molt vigilat, per que estem a molt poc de la frontera amb el Pakistan. Jo segueixo felic com un peix. El tren ha sigut millor perque tenia mes categoría, pero diset horetes m´ha cascat el trenet. La ciutat on estic es una maravella, i hi ha per comprar de tot. He gastat una mica mes del que volia, la Visa borda quan li acosto la ma i mosega quan la dono per pagar, pero es que tot es tan maco.

El dia 29 m´han convidat a una boda, que es un espectacle de marca major i hi vaig de convidada de luxe, familia molt directe del Neru, aixi que estaré en lloc privilegiat.

Aquí jo m´entero de les coses per els turistes, avui dinaba amb uns madrilenys que nomes feian que rebre misatges d´espanya i m´han explicat que es per que habían posat una bomba alTaj de Bombay, amb la montse l´any pasat hi vam ser-hi prenen un café.que us semble?, L´aguirre aquesta te una potra!!!!. S´escapa de  totes.

Us posaré fotos demá que ara m´esperen per sopar.

Marta

 

Estic sana i salva

Estic a jailsamer corrent amunt i avall en moto, no se com m´homanego pero sempre acabo amb moto amb algún indiot encantador, sense casc sortejan vacas, forats , gossos nens, velles i avui un cec.Estic amb el Neru, el marit de la Sivia.

Aquí no han arribat les bombes, pero hi ha mes polis que guiris, esta tot molt vigilat, per que estem a molt poc de la frontera amb el Pakistan. Jo segueixo felic com un peix. El tren ha sigut millor perque tenia mes categoría, pero diset horetes m´ha cascat el trenet. La ciutat on estic es una maravella, i hi ha per comprar de tot. He gastat una mica mes del que volia, la Visa borda quan li acosto la ma i mosega quan la dono per pagar, pero es que tot es tan maco.

El dia 29 m´han convidat a una boda, que es un espectacle de marca major i hi vaig de convidada de luxe, familia molt directe del Neru, aixi que estaré en lloc privilegiat.

Aquí jo m´entero de les coses per els turistes, avui dinaba amb uns madrilenys que nomes feian que rebre misatges d´espanya i m´han explicat que es per que habían posat una bomba alTaj de Bombay, amb la montse l´any pasat hi vam ser-hi prenen un café.que us semble?, L´aguirre aquesta te una potra!!!!. S´escapa de  totes.

Us posaré fotos demá que ara m´esperen per sopar.

Marta

 

dimarts, 25 de novembre de 2008

CITTA

Aquesta es l´adreça on trobareu l´informació, sobre els projectes on treballa CITTA
http://www.citta.org

Fotos


Juanga i la seva gent




Amb en Michael







Juanga






Escola






Arribada a l´Hospital







Visita mèdica











Cami a Juanga






s

De Puri a Juanga

Juanga no está ni en els mapas, es on Cristo va perdre l´espardenya, on si arriba per un cami que ni els carros,pero aquests indios van per tot arre.Si haguesiu vist els forats del camí, us moriu i a sobre anabam amb un cotsxe, entre una especie de Samba i AX, i a dintre dos personas, el Michael i jo,  del meu tamany ,el xofer i una americá d´aquells que fan 180 kilos. Ara be ha valgut la pena, l´india rural es espectacular, ple de camps d´arroç fins l´infinit, tots els tons de vert i groc que us pogueu imaginar, el terra es vermellos, i per tot arreu hi ha gent que treballa al camp a ma. Aquí no hi ha guiris, pero et reben amb els braços oberts. He conegut en persona al americá que ha construit l´Hospital, dues escoles i un centre per a les donas. Es el Michael, un amic del meu amic nómada, l´Albert, i ha estat una gran troballa per que es un tipo excepcional, una furmiga amb paciencia de Sant, per que aquí fer qualsevol cosa es una lluita permanent i constant contra tot. Els indios i tota l´india es un planeta que no está descrit en lloc, per molt que totom s´esmera en escriure sobre aquest país.

Us poso l´adreça de La fundació que ell i un reduit grupet dirigueixen per que si us podeu estar d´algun caprici, hi colaboreu per que jo he vist el que ha fet i us puc asegurar que no es pert ni una pela.

Jo ja me compromes a tornar-hi l´any que be, 5 o 6 mesos, per engegar un programa. Ensenyar primers auxilis als diferents poblats per que els trencats i mallats en general arribin en millors condicions al Hospital. Heu de pensar que per arribar a l´hospital, van colocats fets un cuatre en un llençol penjat d´uns Pals de bambú, i tenen entre 1 i 5 hores de camí a peu. La feina será nostre que aprenguin una mica per que son bastan curts de gambals, pero ho aconseguirem. Posarem un petit  equip de socorros, i formarem als qui veiem que despuntan mes de cada poblat. Hi haura reunió anual i premi per el que ho hagui fet millor, i be moltes altres coses que are no us puc explicar.

En una de les fotos estic aseguda a la consulta d´un cirujá i un ginecoleg, una a cada banda de la taula van visitan el seu malalt a l´hora, amb gent que entra i surt, homes i dones barrejats i be un merder  increíble. Operan en el mateix hospital en una sala que es millor no pensar-hi,pero no tenen praticament  infeccións.

Al mati tot l´hospital es fraga amb zotal, tenen llits amb ingresats, que fan 60 cm, están vestits, menjan llenties i arros esmorcar dinar i sopar, igual que el treballadors, i es curan, semble que no pugui ser, pero es. Tenen sempre obert dia i nit, i ha un pobre metge que viu allá per si venen urgencias, que en venen com a tot arreu.

Aquí no hi ha cotxes, nomes bicicletas i algunas motos, per que tot son camins, els colors espectaculars, ocells per tot arreu, silenci, i tranquilitat, es un altre mon.

Avui estic a Delhi, esperan la tortura de demá 1200Km en tren, 16 hores que serán com sempre, ja sabeu, un fastic!!!!!

I despres el desert.

Us poso unas quantes fotos que avui estic a la civilització i ting wifi.

 

 

 

divendres, 21 de novembre de 2008

Fotos

Diferents familias de pescadors





Les mevas gambas a la cuina









Poblat de pescadors






Artistas de la pintura







Poblat rural artistic








Dibuixos fets a les parets de les casas









Ultim dia a Puri

Avui es el meu ultim dia a Puri, i me dedicat a las relacions socials. Al mati he anat de visita a un poblat d´artistas de la miniatura amb el pincell. Fan autenticas maravellas, els he comprat algunes cosetes molt bonicas. El poblat era molt maco, entremitj de boscos de palmeras una pasada, i la gent m´ha fet entrar a totes les cases, i én una m´han covidat a dinar. Despres dutxa per que he quedat molla com un pollastre i negre de carbonilla i pols, i siesteta. Quan m´he llevat, he anat apasejar per la Fisher vilage, acompanyada de dos tipos que m´han ensenyat tot el poblat. Son tos pescadors i viuen en les xosas que veureu a les fotos. Be viuen al mitj del carrer idevant de ca seva i dormen a las xosas. He entrat a varies cases i en una d´ellas m´han fet sopar gambas frescas previo pago, a terra.Presencian com la dona les cuinaba han pasat dues ratetas, que aqui son de morro puxagut i molt peludetes. Hem sembla que les gambas no els hi agradan per que n´hi havia d´haver 20, i hi eran totes. Molt maco, molt bona gent i molt feliços de que vulgues entrar a cada casa. A totes hem donaban alguna beguda i algo de menjar, he sortit a petar.

Al hotel m´han dit que havia vingut en Govinda, el que trevalla a l´Hospital on vaig demá i eslama dreta del Americá. M´ha tornat a venir a buscar i m´ha convidat a casa seva. Familia nombrosa que vui en un carrer fosc, i tot esra fosc, aixi que ves a saber que he trepitxat. Tambe m´han fet menjar, i m´han dobnat un Chai (NO es Be) es un té amb lllet i canyella i alguna coseta mes. Estic tipa a mes no poguer, pero avui de casa en casa, feliçcom una mona, es el que mes m´agrada, ja sabeu que soc molt xafardera, i he disfrutat molt.

Dema a les 9 del matí, marxem el Michael que ve de calcuta, el govinda i jo cap Juanga.

Un peto a totes i tots.

dijous, 20 de novembre de 2008

Per fi puc fer anar el meu ordinador

He trobat un internet que es cutre, pero puc fer servir el meu ordinador, us he posat un post que s´hem habia perdut, i fotos, poquetas per que va a poc a poc. A Puri els morts tambe t´els trobes pel carrer, cami del crematori, ni ha un a la platja. Pero aqui encare es mes bestia que aVaranasi, el portan igual en camilla de Bambú, tocan el tambor, pican de mans i cantan, pero amb la cara completament destapada, boca oberta i ulls oberts, i tota ella tota sencera incluides les orrella embadurnada de un polvo de color Fuccia. I al pobre mort li va el cap vellugan al ritme dels portejadors.

A l´india quan creus ja ja ho has vist tot, i quan menys t´ho esperes, Oh sorpresa!!!!, nova calamitat, son molt bons pero molt besties.

Ahir ens vam trobar el mort tornan de la platja en ple dia. Anabam la noia Polaca i jo. Ella es llarguisima i el mort li va quedar a ras d´espatlla, era la primera vegada a la seva vida que en veia un de mort i va quedar impresionadisíma. Jo tambe, per que encare que n´he vist molts, els de Varanasi i aquest, aixi pel mitj del carrer, hem fa impresió i sensació de angoxia.

Fotos




Plaça major de Puri



El meu autobus



Escola visitan per primer cop el mar









Platja de Puri














Bodhigaya i Puri 2. Post perdut

Bodhigaya no ha estat res del altre mon, esperaba calma i tranquilitat en algún monastir, i nanai, estaba ple a bessar de Perigrins que anaban a fer una puja que duraba tres días. Els monastirs tot s´ha de dir, molt maços, el millor el Butanès, i els tibetans. Els japonesos son molt sobris, i el xino espantós.

El temple principal es molt maco, millor de nit, tot il.luminat amb el cel negre de fons. Te uns jardins on hi ha l´arbre on Buda es va il.luminar, i per tot arreu monjos fen una especie de exercicis per demanar un mon millor, que no serviex de gaire, per que cada dia anem a pitxor, pero ho fan molt convençuts. Tambe ni ha que fan meditació aseguts a terra, per tota la nit sense canviar de posició, i ficats dins d´una mosquitera a mida expresa per aquesta posiciò, espectacular!. Un monjo que estaba com una cabra s´em ha enrrollat i volia que reses uns mantras amb ell i una portuguesa, que se l´escoltaba amb molta fe. Li he dit que ho tenia fatal, per que no cumpleixo cap dels preceptes budistes, mato mosquits, menjo carn sempre que puc,  fumo i mamo. No me quedat a fer uns mantras, per que estaba com un lum, si hagues sigut normal,potser si, pero era boig.

El tren de Bodhigaya a Puri, ha sigut terrible, desde 2/4 de sis de la tarde fins les 5 i 20 de la matinada. Amb aire acondicionat que m´ha costipat, amb escarbats per tot arreu, menys al meu tros per que vaig flitar la maleta i la motxilla, amb un esprai que la pudor no els deixa acostar. El meu tros, estaba ocupast per una familia sencera de indis que no tenen noció del espai privat, i amb dos nens que cridaban i ploraben cada deu minuts. El que tenia just al meu costat, em posaba els peus a tocar, i hem moria de fastic. No m´han deixat dormir ni amb valium. 

Una de bona, en el tren un home asegut devant meu es tira un pet tipo traca, i a mes a mes de no excusarse, amb un diari que te a la ma, s´espolsa la pudor,  l´escampa per devant dels meus nasos i es queda tan tranquil. Es el colmo. Son tan reporcs que fins hi tot vaig riure per sota el nas.

 

Avui estic a Puri, que es un paradis de calma i tranquilitat, vora al mar i vora un poblat de pescadors molt actiu. Ja he menjat un bon peix i per sopar gambas a la brasa. Demá vaig a fer una excursió per un llac inmens i de demá pasat un altre per uns temples que sembla ser que son impresionants. Esperaré al dia 22 que ve el Michael, el que fa anar un hospital per gent pobre del mon rural, una mica lluny d´aquí. Puri es molt bonic i molt tranquil, i te un mar que avui estaba enrrabiadet i lluia molt. Aquí va arribar el Sunami i van perdre moltes cases de pescadors, i ni van morir dos. No m´ho vui ni imaginar, pobre gent, sempre plou sobre mullat!

He comprat un souvenir per la Montse, es un potet de coure amb un broc, que es fica per un forat del nas i es fa pasar aigua i olia amb herbetes, d´un forat a l´altre, es un tractament ayurvedic per la sinusitis, a veure si s´et cura d´una vegada.

 

Aquest post va tard per que me fet un lio, amb l´internet. Pero continuo…….

Aquesta excursió que us he dit avans,  ha estat una indiada. Jo vaig contractar en un hotel pijet una excursió a un llac a 40 km d´aquí, amb un autocar per guiris, que hem pasaba a buscar al meu hotel. Semblaba perfecte. Tot el dia al llac que es inmens,  tipu delta del ebre o aiguamolls del ampurda, ple de pajarracos de tota mena, tamany i color. Una excursió perfecte. De les 7.30 a las 6 de la tarde.

La realitat:

Devant del meu hotel, a las 7.30 m´esperaba un richaw super atrotinat i una polaca. El richaw fa 1´5 km i ens deixa al mitj d´un carrer, on hi ha una pila d´indis que no se sap ven be que esperan. Als dos minuts, apareix un tipo cridan que ja tenim l´autocar a punt a la cantonada. Posa Luxury Tourist bus, pero esta atrotinat, es un bus d´indios, tres seients en una banda i dos en altre, sense vidres a les finestres, indicatiu clar de que no te aire acondicionat, i Ple d´indios guiris que es parlen a crits d´una punta a l´altre del bus, intercanvien menjar i compren sovenirs per las finestres. Despres de deu minuts d´entrar i sortir gent del bus,  arrenca i comença a voltar per tota la ciutat a pas de tortuga. Quan son les 9 la polaca, que ja haviam fet amistat, fa un atac nervios, diu que aixo es intolerable i fot al camp de l´autobus, per que li diuen que trigará en arribar al llac unas dos hores (que traduit al temps indi, son 3 o 3 i mitja). Jo tambe vui baixar pero el bus arrenca i tots els indis cridan al autobusero que pari per que la meva friend es al mitj del carrer i jo al bus.

El tipo canvia de direcció 180 graus i em porta on ha deixat la polaca. I fin de l´excursió. Tornem al hotel reclamem i ens tornen els diners, de la d´avui i la de demá que será igual. Haviam pagat 120 rupies, 2 euros. Amb aquest preu ja ens ho podiem imaginar que alguna cosa no cuadraría, pero com que aquí no cuadra mai res, tot s´ha de probar.

Hem anat a fotrens un bon esmorçar i despres caminan per la platja hem anat del sector guiri al sector indi d´una llarguisima platja de 3 o 4 km. Entre els dos sectors hi ha varios cagaderos, hi t´hi troves personal cagan tranquilament a l´aire lliure, i petites muntanyetes de cagarro humá, que has d´anar sortejan.

El sector indi es divertidisim, es un teatre espectacle. Arriban grups molt nombrosos de tota l´india interior i grups d´escolars amb uniforme, que no han vist mai el mar, i si llençan vestits, sense saber nadar.

Riuen, disfrutan i cridan com canalla desde el mes petit al mes gran. Hi ha els vigilantes de la playa, que ja us he explicat i tambe uns tipos amb vestit blau mari i barret de pallla amb unes cámaras de fer fotos, d´aquellas que regalaban amb els cromos de la xocolata Dolça, antiquísimas, que els hi fan fotografíes de recort, del seu primer dia al mar.

Despres de torrarnos asegudes veien aquest maravellos espectacle quasi be dos horas, hem anat al Temple de Pelegrins Hindus, un dels mes grans de l´India, on no ens deixan entrar, pero es pot veure desde el terrat d´una biblioteca. Edifici ultra vell amb uns armariets que fa anys que no s´han obert, amb trenyines als candaus, i uns llibres rosegats i grogens. Trobem  un tipo molt simpatic, que esta sense fer res, esperan que pugi algún giri a fotografiar el temple. Deseguida que ens veu,  treu una gran llibreta on has de signar i donar un donatiu per de 100 rupies o mes si vols, per que t´obri el candau de la porta que va al terrat. Aquí tot es aixi, Poc mes o meys, i sistema no t´hi fitxis, mai res es igual, sempre hi ha sorpresa i com diuen ells IN INDIA EVERYTHING IS POSIBLE!!!!

 Es imposible aburrirse ,  si una cosa es torça tens sempre activitats alternativas per fer. No t´has d´enfadar mai per que no ho entenen, l´enfado i el cabreig no els quep dins al seu cap, i per tant es millor recorre a qualsevol del ampli ventall de posibilitats que aquest país t´ofereix i a disfrutar, que despres ja anirem cap a casa on tot está ordenat, net, clasificat, preu fitxe, horaris establerts, on ningu et pregunta qui ets, com et dius, d´on vens, ………

Intentaré anar a veure un temple que te forma de carruatge demá amb autobús de linia,  aquest encare será mes indio, pero el trajecte es mes curt, i puc anar i tornar a l´hora que em doni la gana, aixo crec, ja veurem……

 

 

Temple del Sol

Avui Temple del Sol, a 25 km d' aqui, en autobus local. Tota una experiencia. I ahir van trobar que l' autobus no era prou mudat, mare meva!!!
El temple bestial, es un carruatge amb el temple a sobre ( que per cert es ple de sorra), tot trevallat, en una pedra porosa vermella i es precioso. Els voltans ajardinats amb cura, i unes papallones que feia anys que no veia.
Ara be el bus tela, era mini potser feia 10 metres de llarg per no arriba a dos d' ample. Els seients feian 3 pams i mitj, i s' en aseien tres personas. El pasillet central amb gent amuntegada, contorsionada i capiculada, i a sobre amb paquets. Hi han inquibit mes de 80 personas, i durant el trajecte potser ni han pujat i baixat unes trecentes. Al anar he segut al darrera i centrada, encongida pero be, tot l' autobus en miraba fitxament, els cabells, la roba, las pulseras, tot. Al tornar quan m' han vist a la cua m' hat fet pasar devant de quasi tothom, i m' han cedit seient especial, sobre el motor que estaba bullin. Quan han anat omplin he hagut de compartir el meu tros amb tres vells que els han tret d' on eran per posarhi unas dones de casta una mica mes alta. Ha quedat unsa velleta que ha aparescut per sota de la gent dreta, he volgut cedir-li el meu lloc i tots els homes m' han dit que ni hablar, i m' empenyien contra el motot. Li he dit que s' asegues a sobre els genolls i no ha volgut. El cami molt bonic vorejan una platja de dunas plena de vegetacio i arbres revirats per el vent, pero ple de sots, i bots que recomposaben la posicio de tots els viatgers. En fi un autentic viatge amb locals. Sort que no hi devia haver mercat de besties, per que nomes hi haguesisn faltat gallines i cabras vivas, com quan vaig ser a Laos.
Despres premi, he anat a dinar a un xiringuito de la platja un bon peix fresc a la brasa, i un Lassi de coco, que ha sigut mortal. Despres siesta i are posta de sol.
Cap al tard anir'e a comprar, a veure si mi aclaro la sustancia per posar al potet de coure per rentarli els nasos a la Montse, i curarli la sinusitis, a lo indi, a veure si ens en sortim.
Un peto a totes i tots.

dimecres, 19 de novembre de 2008

fotos Bodighaya







no us en

no en poso mes per que va molt lent