dimecres, 19 de novembre del 2008

Tren Indi

Ja he patit de nou la pesadilla del tren indi, quina pesadilla. 16 hores dins un tren ficada, compartin espai amb una familia india sensera, que quan no em posaben els peus enganxats a mi, em fotien el cul a la cara. El tema escarbats els vaig solucionar pero nomes per el meu troset. Ting un esprai mata escarbats que es radical pero fa molta pudor. Com que al tren van molts nens, vaig pensar que no m' atreviria a flitar-ro tot, aixi que vaig decidir flitarme jo, la maleta i la motxila petita, i va anr molt be. Pero els veia corrent per sobre d' ells i de seu menjar. La peste a pixats es va anar fen forta amb les hores, no em van deixar dormir, i mira que jo dormo fins hi tot dreta. En fi un desastre. Ah, i ames tres hores abans sense veure aigua i tot el viatge llei seca, en setze hores, no vaig visitar la merda de pixadero delk tren que es el mes asqueros de l' india.
Soleventat tot aixo, ara estic a Puri, on hi ha com a tot arreu de tot, hi veig dues diferencies importants els penjats no son asiatics i son molt mes refinats, i ni ha uns quants, i l' altre difewrncia es que aqui les vacas son extremadament paticortas, i el bony que tenen al cap es desproporcionat, toes ellas pobres fan no se si riure o pena.
Aqui hi ha una platja inmensa plena de pescadors bastant primitius i trogloditas, pero molt bona gent. Hi ha un tros de platjas per estrangers, i una altre masificada de indios que peregrinan a un temple on no m' hi han deixat entrar, i que van a la platja per primer cop a la seva vida. Disfruten escandalosament, si banyan vestits, i com que la majoria no saben que es nadar i aqui el mar va en serio, i ha vigilantes de la playa, que portan un cucurutxo al cap van mal vestits i van amb un neumatic negre, vigilan atentament que ning'u s' ofegui. No se com no s' ofegan, per que las olas son considerables i hi ha mar de fons. Son uns supervivents en tot.
Vaig estar a Bodhigaya que es un lloc ple de monastirs, hem van dir que era un lloc calmat per descansar, i estaba ple de pelegrins budistas de tot el mon, no hi cabia ni una agulla, tallan la llum constantment, i s' enguegan una especie de generadors que fan molt soroll i pudor, en fi va ser un fracas. Tot hi aixo jo trec suc de tot, i vaig aprofitar que un indi amb moto es va enamorar perdudament de mi i em va pasejar en moto per tot arreu. Va ser molt divertit. Ell va quedar molt trist quan vaig marxar i jo descansada de treurem' el de sobre.
Dema vaig a veure un temple espectacular, i el 22 hem trobo amb el Micael, que ve de Nepal, es el capo d' un hospital per indis rurals i per tant mes pobres que res. Es a tres hores d' aqui, ja us explicare.

1 comentari:

  1. m'encanta com expliques las coses
    tenim que anar junts a la India!!!
    petonsss

    ResponElimina