Bodhigaya no ha estat res del altre mon, esperaba calma i tranquilitat en algún monastir, i nanai, estaba ple a bessar de Perigrins que anaban a fer una puja que duraba tres días. Els monastirs tot s´ha de dir, molt maços, el millor el Butanès, i els tibetans. Els japonesos son molt sobris, i el xino espantós.
El temple principal es molt maco, millor de nit, tot il.luminat amb el cel negre de fons. Te uns jardins on hi ha l´arbre on Buda es va il.luminar, i per tot arreu monjos fen una especie de exercicis per demanar un mon millor, que no serviex de gaire, per que cada dia anem a pitxor, pero ho fan molt convençuts. Tambe ni ha que fan meditació aseguts a terra, per tota la nit sense canviar de posició, i ficats dins d´una mosquitera a mida expresa per aquesta posiciò, espectacular!. Un monjo que estaba com una cabra s´em ha enrrollat i volia que reses uns mantras amb ell i una portuguesa, que se l´escoltaba amb molta fe. Li he dit que ho tenia fatal, per que no cumpleixo cap dels preceptes budistes, mato mosquits, menjo carn sempre que puc, fumo i mamo. No me quedat a fer uns mantras, per que estaba com un lum, si hagues sigut normal,potser si, pero era boig.
El tren de Bodhigaya a Puri, ha sigut terrible, desde 2/4 de sis de la tarde fins les 5 i 20 de la matinada. Amb aire acondicionat que m´ha costipat, amb escarbats per tot arreu, menys al meu tros per que vaig flitar la maleta i la motxilla, amb un esprai que la pudor no els deixa acostar. El meu tros, estaba ocupast per una familia sencera de indis que no tenen noció del espai privat, i amb dos nens que cridaban i ploraben cada deu minuts. El que tenia just al meu costat, em posaba els peus a tocar, i hem moria de fastic. No m´han deixat dormir ni amb valium.
Una de bona, en el tren un home asegut devant meu es tira un pet tipo traca, i a mes a mes de no excusarse, amb un diari que te a la ma, s´espolsa la pudor, l´escampa per devant dels meus nasos i es queda tan tranquil. Es el colmo. Son tan reporcs que fins hi tot vaig riure per sota el nas.
Avui estic a Puri, que es un paradis de calma i tranquilitat, vora al mar i vora un poblat de pescadors molt actiu. Ja he menjat un bon peix i per sopar gambas a la brasa. Demá vaig a fer una excursió per un llac inmens i de demá pasat un altre per uns temples que sembla ser que son impresionants. Esperaré al dia 22 que ve el Michael, el que fa anar un hospital per gent pobre del mon rural, una mica lluny d´aquí. Puri es molt bonic i molt tranquil, i te un mar que avui estaba enrrabiadet i lluia molt. Aquí va arribar el Sunami i van perdre moltes cases de pescadors, i ni van morir dos. No m´ho vui ni imaginar, pobre gent, sempre plou sobre mullat!
He comprat un souvenir per la Montse, es un potet de coure amb un broc, que es fica per un forat del nas i es fa pasar aigua i olia amb herbetes, d´un forat a l´altre, es un tractament ayurvedic per la sinusitis, a veure si s´et cura d´una vegada.
Aquest post va tard per que me fet un lio, amb l´internet. Pero continuo…….
Aquesta excursió que us he dit avans, ha estat una indiada. Jo vaig contractar en un hotel pijet una excursió a un llac a 40 km d´aquí, amb un autocar per guiris, que hem pasaba a buscar al meu hotel. Semblaba perfecte. Tot el dia al llac que es inmens, tipu delta del ebre o aiguamolls del ampurda, ple de pajarracos de tota mena, tamany i color. Una excursió perfecte. De les 7.30 a las 6 de la tarde.
La realitat:
Devant del meu hotel, a las 7.30 m´esperaba un richaw super atrotinat i una polaca. El richaw fa 1´5 km i ens deixa al mitj d´un carrer, on hi ha una pila d´indis que no se sap ven be que esperan. Als dos minuts, apareix un tipo cridan que ja tenim l´autocar a punt a la cantonada. Posa Luxury Tourist bus, pero esta atrotinat, es un bus d´indios, tres seients en una banda i dos en altre, sense vidres a les finestres, indicatiu clar de que no te aire acondicionat, i Ple d´indios guiris que es parlen a crits d´una punta a l´altre del bus, intercanvien menjar i compren sovenirs per las finestres. Despres de deu minuts d´entrar i sortir gent del bus, arrenca i comença a voltar per tota la ciutat a pas de tortuga. Quan son les 9 la polaca, que ja haviam fet amistat, fa un atac nervios, diu que aixo es intolerable i fot al camp de l´autobus, per que li diuen que trigará en arribar al llac unas dos hores (que traduit al temps indi, son 3 o 3 i mitja). Jo tambe vui baixar pero el bus arrenca i tots els indis cridan al autobusero que pari per que la meva friend es al mitj del carrer i jo al bus.
El tipo canvia de direcció 180 graus i em porta on ha deixat la polaca. I fin de l´excursió. Tornem al hotel reclamem i ens tornen els diners, de la d´avui i la de demá que será igual. Haviam pagat 120 rupies, 2 euros. Amb aquest preu ja ens ho podiem imaginar que alguna cosa no cuadraría, pero com que aquí no cuadra mai res, tot s´ha de probar.
Hem anat a fotrens un bon esmorçar i despres caminan per la platja hem anat del sector guiri al sector indi d´una llarguisima platja de 3 o 4 km. Entre els dos sectors hi ha varios cagaderos, hi t´hi troves personal cagan tranquilament a l´aire lliure, i petites muntanyetes de cagarro humá, que has d´anar sortejan.
El sector indi es divertidisim, es un teatre espectacle. Arriban grups molt nombrosos de tota l´india interior i grups d´escolars amb uniforme, que no han vist mai el mar, i si llençan vestits, sense saber nadar.
Riuen, disfrutan i cridan com canalla desde el mes petit al mes gran. Hi ha els vigilantes de la playa, que ja us he explicat i tambe uns tipos amb vestit blau mari i barret de pallla amb unes cámaras de fer fotos, d´aquellas que regalaban amb els cromos de la xocolata Dolça, antiquísimas, que els hi fan fotografíes de recort, del seu primer dia al mar.
Despres de torrarnos asegudes veien aquest maravellos espectacle quasi be dos horas, hem anat al Temple de Pelegrins Hindus, un dels mes grans de l´India, on no ens deixan entrar, pero es pot veure desde el terrat d´una biblioteca. Edifici ultra vell amb uns armariets que fa anys que no s´han obert, amb trenyines als candaus, i uns llibres rosegats i grogens. Trobem un tipo molt simpatic, que esta sense fer res, esperan que pugi algún giri a fotografiar el temple. Deseguida que ens veu, treu una gran llibreta on has de signar i donar un donatiu per de 100 rupies o mes si vols, per que t´obri el candau de la porta que va al terrat. Aquí tot es aixi, Poc mes o meys, i sistema no t´hi fitxis, mai res es igual, sempre hi ha sorpresa i com diuen ells IN INDIA EVERYTHING IS POSIBLE!!!!
Es imposible aburrirse , si una cosa es torça tens sempre activitats alternativas per fer. No t´has d´enfadar mai per que no ho entenen, l´enfado i el cabreig no els quep dins al seu cap, i per tant es millor recorre a qualsevol del ampli ventall de posibilitats que aquest país t´ofereix i a disfrutar, que despres ja anirem cap a casa on tot está ordenat, net, clasificat, preu fitxe, horaris establerts, on ningu et pregunta qui ets, com et dius, d´on vens, ………
Intentaré anar a veure un temple que te forma de carruatge demá amb autobús de linia, aquest encare será mes indio, pero el trajecte es mes curt, i puc anar i tornar a l´hora que em doni la gana, aixo crec, ja veurem……
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada