dissabte, 20 de desembre de 2008

S´acabat el viatge, espero que els que l´heu seguit, us ho hagueu pasat be, jo he disfrutat molt, l´india sempre s´ha dit que es un pais que enganxa i jo ho puc asegurar. Es completament diferent al que estem acostumats, no hi ha comoditats, no hi ha preses, es menja per sobrviure, i es viu cada dia com un regal. Es llevan amb el sol, i s´adormen quan es fa fosc, somian que l´endema potser será millor.

Avui peró ja ting ganes de tornar, no estic cansada, encare estic encantada, pero enyoro el meu matalás, el meu coixi tobet, un bon tall de carn, el pa tou, la Barcelona neta, ordenada i silenciosa, la meva mama, germanetas, el gema petit, a la Marta molt, al Marc i a Alex, a la Montse, el gat i sobretot casa meva que esta plena de recorts del meu nen. Un peto a tots, BON NADAL, i si potser que us toqui la rifa el dia 22.
Posted by Picasa
aquest pobre cadellet de gos te la pell plena de malalties, i aixi estan tots els gossos, plens de ferides, tinyas i sarnas. Tot el dia gratan sense parar. Si us hi fitxeu s´está menjan alguna bestia podrida, se li veuen les potetes. A la illa de Diu, els gosoos pescan peixos. Es fican de potes al mar, arran de platja i pescan amb la boca, com els osos d´Alaska
Posted by Picasa
la màquina de fer medicinas ayurvèdicas es d´ultima generació, i el cubell o galleda, no es ni inoxidable ni de coure, es del plastic mes sencill
Posted by Picasa
el sostre i la porta que ting just al costat, i millor no mirar a terra
Posted by Picasa
la paret de l´internet
Posted by Picasa
despres d´escriure m´haig de desinfectar les mans
Posted by Picasa
Internet indio ronyos
Posted by Picasa
Desde aqui us he enviat algunas fotos, mireu la de merda que hi arriba ha haver, i el pitxor de tot es que no la veuen.
Posted by Picasa
etiquetat dels medicaments amb els peus dalt de la taula
Posted by Picasa
fabrica de medicaments ayurvedics com podeu observar tria les medicinas que despres els malalts es posasan a la boca, sense guans ni cap mascareta
Posted by Picasa
illa de Diu
Posted by Picasa
Posted by Picasa
Posted by Picasa

ultimas fotos

Posted by Picasa

Ja soc a Delhi

Aquest mati he arribat a Delhi a les 7.30, puntualisima. He agafat un taxi cap a l´hotel i el taxista ha atropellat un ciclista, ben atropellat. D´un autobus ha baixat el xofer, ha vigut al meu taxi, han discutit, s´han agafat per el coll, l´arrencat de dins el axi i han anat a hostias al mitj d´un embus descomunal. Quan s´han ben pegat, cadescú ha tornat al seu lloc, al pobre ciclista ni le vist, ningu ha fet papers, i aqui no ha pasat res. Ni s´ha molestat a disculparse per el merder. Son d´una altre raça.

Are soc al hotel, a Delhi, i si s´hem pasa la por sortiré un rato, sino Valium i a dormir.

dimecres, 17 de desembre de 2008

Demá començo a tornar

Dema començo a tornar. Primer a la ciutat aquella que no hem fa cap gracia 10 de camí. Despres vol cap a Delhi, i l´endema cap a Barna. Aixi que segurament fins La Tornada.

dimarts, 16 de desembre de 2008

Illa de Diu

Ultima parada, 4 dies a l´illa de Diu, que se suposa que es el paradís de palmeras i platjes, que tot turista somia. Pero la realitat es que per el que he vist de momento, el mar es marron i les platjes bastant porcas. Esta ple de turistes indios, d´europeus ne vist tres o cuatre. Ara els europeus  som molt estimats, per que per el que sento no arriba ni un estranger, per Delhi o Bombay, tothom está cagat, i no m´estranya en tres mesos, han posat bombas a 5 ciutats importants.

 

Ahir venin cap a Diu, hem vaig tenir que arremengar. Vam trobar un accident, calentet calentet. Un home gran trompa com una cuba va sortir sense mirar a la carretera i un camió li va trinxar la cama i el turmell. Mes de cent homes el voltaban, el miraban, pero no li feian res, ni les moscas de la cara li espantaban. Quan va arrivar la doctora, en indi hem van donar tota clase d´explicacions. No vaig entendre res. El vaig explorar i per sort nomes tenia la pota trinxada, li vaig demanar el turban del cap a un miròn i amb el turban i uns cordillets que hem van portar li vaig fer una mica de inmovilització.  Vaig estar 25 minuts sota un sol que cremaba esperan l´ambulancia, i controlan que el borratxo no s´em mogues,  i volian portarme chai per l´espera. Nomes m´hagues faltat el platet de te.

 

Avui ting una migranya que hem molesta molt, vaig drogada fins les orellas, que hi farem tot no es pot tenir. S´hem ha espatllat la cámara, sort que es al final, per que si no hem quedo sense fotos. En las que miran al mar o al cel els hi surt una bola fosca just al centre, i a sobre no se li tanca la finestreta del objectiu, s´ha encallat. Alfú que hi entengui, es greu?

 

El diumengue vaig quedar penjada al skipe amb la iaia, va ser perque es va espatllar l´internet del xiriringo. Ho sento molt, un dia que hi sou tots!!!!

El meu palauet a Palitana







Les cases de la gent
Rentan roba al mitj del carrer












Pelegrinan al temple dels esgraons, amb burros i bufals que tambe pelegrinan























Aixi van de sobrecarregats






















diumenge, 14 de desembre de 2008

Palitana

Avui estic en un Palau antic de veritat. La meva habitació es mes gran que tot el meu pis. Tot es realment antic, apart del edifici, els mobles, el terra, el columpio que ting a la meva terraça, es una pasada. Hi ha una carta del qu´era Princep de Gales al 1922, agrainli als avantpasats de la familia que ho regenta avui, els seus esforços per ensenyarli a jugar al Polo. Estic encantada amb el lloc, es on cristo va perdre l´espandenya, pero val la pena. I a sobre es nit de bruixes, avui ting lluna plena.

 

He pasat dos dies en una cuitat bastant lleixa i perillosa, per que hi han fotut varias bombas no fa masa, i hem feia molt poca gracia pasar per aquí, está tot ple de musulmans, i l´ambient en aquests moments no es masa bo. Per acabar-ho de rematar, els muslims com els hi diuen els indios, estaban de festa grossa, i per familias es fotien una cabra. No ha pasat res , ja soc fora i lluny de la ciutat. El meu interés estaba en un museu textil, dels millors del mon. Cada dia hi entren 35 persones, i he hagut de fer  paciencia, al tercer dia ho he aconseguit,i ha valgut la pena. Gemma si ho haguesis vist!!!!, haguesis embogit, i t´haguesin agafat ganes de cosir inmediatas com m´ha pasat a mi. Quina pasada de brodats, de vestits, de teles pintades, una animalada, no us ho podeu imaginar, hi había peças de mil anys d´antiguetat, de diferents recons de l´india.. A sobre per acabar-ho de rematar era en un Palau mitj de fusta trevalladisima i fang, amb un jardins espectaculars.

 

En voleu una de nova, en aquesta ciutat que es bastant gran, i a Delhi, els policías de trafic están al mitj dels cruses a peu dret i a pel. Pero……portan tots un pal de fusta llarg i CASCAN als motoristes, i cotxes que no els hi fan cas. Si, si els hi foten garrotada on poden, perque  es clar ,sobretot els motoristes,  fuguen corren. Ahir en un encreuament, el poli com que se li escapaba el infractor, li va tirar el garrot pel cap, son molt animals. I fan una cara de males puças que espanta. Jo els enteng, pero entre poc i masa, no se cuantes hores es pasan alla al mitj intentan diriguir el trafic, tothom pita sense pietat, hi ha una fumera que no es pot respirar, i en aquesta ciutat a mes de tota la fauna habitual, vacas, bufals, gossos, cabras, micos, remats de peatons que esperan en grups de cent en cent, algún camió, autobús, rickxau o fragoneta que els dugui, a sobre hi circulen camells que arrosegan un carro ple de mil coses, i van super a poc a poc, i ni ha molts.

 

El camí cap a Palitana es llarg i la carretera d´un perill que posa els pels de punta. Ahir en el diari posaba 5 accidents, cinc morts, justament aquí. I es que realment es un perill, es estreta, bonyeguda i hi ha de tot. Hi ha uns camions que al darrera duen com dos plataformas de fusta una sobre altre a l´intemperie i allí hi van amuntegats, sense exagerar entre els dos pisos, unas 100 persones, totes asegudes  unes sobre les altres i traquetejan,  venen de treballar al camp. Es impresionan. Si l´Ana estigues aquí, ja fora morta d´un infart, per que sempre en ve un de cara, que s´ha d´esquivar en l´ultim moment. I quan menys t´ho esperes,  d´unes herbas del costat de la carretera et surt el cap d´un bufal que ha decidit sortir del amagatall,o el remat sencer i s´ha d´esquivar, per que las bestias pasan sense miraments.

 

El primer dia a Palitana, ha sigut de Pereginacions. Primer he peregrinat per tota la ciutat buscan Malboro, i una internet. He fracasat en les dues coses, ara fumo una porquería india i estic que m´enfilo per les parets. Despres he fet el Pelegri jainista i he pujat a una muntanya per una escala que te 3500 esglaons, 600m de desnivell, i quan arribas a dalt de tot, hi ha 800 temples de Jainistes, que son un grup d´hinduistas escintits, o separats, dels normals. Son una mica raros. Fan ple de sacrificis per que uns profetas els hi han predicat que han de ser bons. Aquesta gent no saben que ser bo ja de natural, es bastant sacificat, pero……

 

3500 de pujada i 3500 de baixada, total 7000, AVUI M¨HE GUANYAT, una parceleta al cel.

Pel cami, pelegrins de tota mida, burros i bufals. I portejadors, molts portejadors, que aquests si que es guanyan el cel, pujan gent amb el sistema del pal de bambú i la cadira tipo trono, a sobre dels  hombros a tots els vellets, gordas, i tullits que volen pujar a la montanya i no poden fer-ho caminan. Fan els 7000 esglaons amb la carga. Els que duien gordas feian molta pena.

 

He arribat al meu palauet, i he decidit pendre una dutxa, i oh!!!!sorpresa tenia un espia a la finestra, que enfilat com un mico, intentaba xafardejar. Li he comunicat el fet a la dueña que semblaba una mosqueta morta, i ha armat un lio,un escandol i uns crits a tot el personal, que ha sigut masa. Als deu minuts m´ha dut el culpable dels fets, un pobre noi de 16 o 18 anys, que no tornará a mirar cap dona dutxanse a la seva vida. I al cap d´una hora m´ha portat la mare i la tieta del noi, que amb llagrimas als ulls s´hem han tirat als peus, demanan perdó. Les he perdonat amb una abraçada i un somriure, i sembla que han marxat contentas. La dueña estaba tan esporugida que s´ha ficat a la cuina, ha començat a ferme menjar i la taula ha quedat completament atestada de jalar, una bojeria. Tot exquisit, una pasada. Començo a semblar una de les gordas que pujaban en trono.

 

Es que no hi ha dia que pugui dir, avui no ha pasat res, aquí sempre pasen o es fan coses raras, un no es pot aburrir, ni te cap dia igual.

 

L´altre dia era laborable i l´Ana no estaba al Skipe,  aquí no hi ha internet, i la Marta que no sè si m´ha enviat cap mail, aixi tot junt, m´ha començat a donar voltas  en el cap, s´hem han creuat els cables,i he trucat per telefon a la iaia per que ella no sap mentir, i he fet repas de tots, i ara ja estic tranquila, pero he pasat un dia i mitj pensan que alguna cosa pasaba i tenia una mica d´stress.  Are el noto mes que avans aixi que no hem feu patir.

 

El segon dia a Palitana ha sigut molt local, he anat de visita per les cases, familias de 25, entre avis, besabis, fills casats i criatures, molta canalla. Me divertit molt perque ells no habían sigut mai visitats per turistes, i m´ho han ensenyat tot. M´han donat chai (te amb llet, especies i sucre), a cada casa. Aquí el serveixen en el platet sense la tasa de café, i  has de fer equilibris per no tirarte´l per sobre.

En cada visita, m´han presentat els bufals, pare, mare i fills, ja que els conideran membres de la familia.

En una de les casas m´han fet entrar a la cuina, una petita cabana, i just al entrar, han sortit dues rateta peludas i morrudas, que estaban enrroscades en una baralla i cridaban com locas. He fet veure que no m´espantaban i he entrat a la cuineta, on amb una calor infernal, una dona feia Chapatis (pa), per tot el personal. M´han tret els vestits de mudar, la iaia s´en ha anat hi m´ha sortit vestida de gala,amb una faldilla tota brodada i plena de mirallets. Total, una festa a cada casa, molt bona gent, i molt divertit.

 

 

 

 

 

 

 

dimarts, 9 de desembre de 2008

Fotos

Escenas de Kamasutra en els Temples india





Templet on el prakash volia que hem fiques a gates a resar




Carrets on hem volian ficar per pujar al sunset









Candelabros en el casament que vaig trobar a Mont Abu

Estic negra com el carbó

Com que aquí es hivern s´esta bastan be, no fa calor pero el sol torra de mala manera, i estic negreta com un indi,  pero nomes de cara, coll i braços. A Barcelona debeu estar ben blanquets tots, pobrets,i amb un fret que pela! I jo aquí fen salut. Com que nomes menjo llegums, vegetals i llet de vaca de veritat, hem creixen les ungles i els cabells de mala manera, ting una melena que fa por, i avui m´he hagut de comprar un talla ungles per que m´el vaig descuidar a casa, i aquí es una eina de primera necesitat. Tambe m´he hagut de comprar una crema hidratan per que s´hem conservi el moreno i fer enveja quan torni. M´han preguntat si volia good quality, he dit que si, i m´han donat Nivea, han quedat descansats amb la quality.

 

L´ultima nit a MontAbu ha sigut molt divertida. Aquí aquest mes es el que en diuen Wedding season, estació de bodas,  tots decideixen casarse en temporada d´hiven. Aquesta nit precisament, he vist pasar 6 novios dalt del cavall, cada un amb el seu carretò discoteca, amb música a tota canya. Com que el poble es petit i el volten tots a l´hora, es creuen de tant en tant, hi ha un follon terrible. Els convidats han d´estar al cas per no equivocarse de novio i seguirne a un altre. Aquí el espectacle encare es mes bestia. Entre la discoteca móvil i el nuvi, hi van unes dones llogades que traginen un candelabro amb llums de colors enfilat dalt d´un pal, i enganxat al pal un fluorecent de cuina, llarg ences. Cada dos o tres metres, a banda i banda del seguici nupcial ni ha un i van tots interconectats amb fils electrics empalmats de qualsevol manera, fent una linia que acaba en un carretó amb un transformador, de seguretat completament dubtosa. La gent creua d´una banda a l´altre de les dues files de candelabros i com que els fils electrics els hi venen just a l´alcada dels nasos, els agafan amb la ma, sense mirar, si just allí ,hi ha un empalme on s´hi poden emrrampar, i pasen. Jo he fet una mica de video per que si no ho veieu no us ho creureu, i he marxat per que amb aquest panorama he pensat, encare m´hauré d´arremangar i trevallar. Ja us ho ensenyaré quan arribi, fa posar els péls de punta. Entre mitj de tot aquest lio, van tiran petardos, i un remat de cabras que tornaba a casa, s´ha espantat i ha comencat a corre entremitj dels convidats, el cavall,  el nuvi, i jo que estaba al mitj del merder. No m´invento res, tot el que us explico es autentica veritat, una pensa aixo es el sumum, Nooooooo, Dema hi haurá nova sorpresa segur. Si el Jordi Barrera ho hagues vist, s´hagués posat malalt.

 

Avui ha anat d´un pel que no ens fotem una nata de cuidado. Aquí les carreteras, son molt estretas i plenas de curvas, com que es un lloc turistic está permes l´alcohol, i van tots colocats, i a mes amb cotxe llogat per fer el turista, i no controlen gens ni mica. Ens ha sortit un cotxe en mitj d´una curva que venia per el nostre troset, i sort que ting un conductor que es una mina de reflexes i l´ha esquivat, pero per l´altre cantó, he tingut un susto!!!. Ja hem veía en aquell hospital ronyos que us vaig ensenyar en una foto. Es el primer que m´ha vingut al cap. Pero ens hem Salvat. El Prakash diu que son tota la pila de Deus que du devant del conta quilometres, que ens protegeixen. Ell cada vegada que puja al cotxe els hi fa tot un ritual i potser si que funciona per que avui, ens ha anat d´un pelet de res.

 

No ting res mes per explicar-vos. M´agradaria que la Marta Menjibar m´envies un petonet i un mail, digueu-li que penso molt amb ella, i que encare que no estigui de gaire bon humor, entre mal de panxa i mal de panxa,  m´agradaria molt que hem diguès alguna coseta.

 

Un peto desde el país mes entretingut del Mon

 

diumenge, 7 de desembre de 2008

Ohhhhh!!!!

Ohhhhhhh, quin espectacle!!

El sunset a Mount Abu es la cosa mes pachanga que he vist.

Tots els guiris sobretot indis, d´estrangers n´eran 6 o 7, en remat cap al sunset point. Quan arribes al parking t´asedian uns tipos que van amb un carretonet de ferro blau electric, i pretenen arrosegarte tota una pujadeta 800 m, asegut en aquest cotxet que no si cap. Els mes rics son asediats per un cavall. Quan arribes a sunset point, hi ha una marabunta de gent abocats en unes baranes que miran cap on es posa el sol. Hi ha venedors de blat de moro torrat, palomitats d´un groc sospitos( deun picar segur), monos demanan menjar al personal, i fotógrafos que  fan unas fotos super cursis, posan las mans dels novios  juntes fen un cor on al centre hi ha la boleta de foc que fa el sol quan s´está ponent. Hi ha merda per parar un tren, papers ampollas, un sembrat de bruticia d´anys i anys de guiris indios que son UNS PORCS!!!!

 

Aquest matí he anat a dalt de tot del punt mes alt del tros de muntanya que ens envolta, Com no?, hi havia un templet ficat dins del forat d´una roca que hi ha dalt de tot. Dedicat a tres Deus en un, que están emparentats, aquí tots els Deus están liats o barallats, son fills, pares i germans que al llarg de l´historia s´han anat trasforman, casan, alguns es tornen besties, hi ha un lio de Deus que no m´aclaro mai. Nou espectacle….Arribem amb el cotxe a un parking on s´acaba la carretera que puja a la muntanya, tipus Turó de l´Home, quedan uns trecents graons per fer mes sublim l´ofrena als Deus. M´asaltan aquest cop dos tipos que penjàn d´un pal de bambú, hi duen una fusta cuadrada penjada per les cuatre puntas d´unes cordes que s´anusen al pal de bambu en un nus unic, com una petita piràmide. Volen que m´asegui sobre la fusta per pujarme a pes per els trecents graons, entre dos homes que semblen dues Baguettes. Estan pirats. Els he dit que no, mentres recordaba a la pobre Montse l´any pasat,pujan dalt del Sillon de la Reina, a l´illa elefanta a Bombai. En el cami de pujada hi havia petits baretos, puestos de souvenirs de tota mena, i algo nou, parades de Raves, venen uns raves bastan mes grossos que els nostres, ben vermells amanits amb alguna especie picant, i els van rosegan pel cami. Tambe venien unes casoletas amb magrana, pelada, pero per encomptes sucre, podeu imaginar….., aquí pica tot.

Per entrar dins el templet ficat dins el forat d´una roca, s´havia d´entrar a gates, jo nomes volia mirar pero el Parkash, volia que hi entres, per que aquests Deus son de la seva confiança, li he dit que entrès ell i que demanes per mi i els meus. Deu haver pensat que ting molta cara, pero jo alla dins no hi cabia. A mes a dins del forat hi havia un tipo que m´ha dit qu´era el priest (sacerdot), que tenia una pinta una mica estranya, que et pinta el front de vermell i he dona sucrets i anisets.Tot molt indi.

 

Despres he anat a veure uns d´una secta, que es diuen OM SHANTI, que tambe deixal´s anar, aquests viuen tots vestits de blanc,dins d´uns jardins plens de flors, i es dedican a regarlas, pregar i meditar, i a recollir diners, per fer mes jardinets i mes secta. Volian que entres a un lloc a meditar, previ dircurs dels preceptes de la secta, i els he dit que ni hablar.

He anat a dinar un thali, que son varias raças de llegums cuinades amb força especies, patatetas guisadetas, unes boletes dolcas fetas amb cigrons, tot molt bo, i una bola grosa, que devant dels nasos, amb una má tiran a llardosa, te la desmenusan al mitj del plat, i encare no se pas de que era feta, me le menjada amb seva crua per trobarli algún gust. M´ho he menjat amb les mans i encare ting les ungles de color grogos, que no s´em fan netes. L´altre dia vaig menjar una cosa exquisita, per el nom no ho hagues dit mai, Makharati, vaig tornar a la meva infancia amb aquesll gust tan rebó, sabeu que era germanetes mevas, alló per el que ens barallavan quan eran petites, el tel (nata) que queda dalt de la llet de vaca de veritat quan la bulls, amb sucre, que bó, m´en van donar tot un platet de postres ple. I tambe vaig menjar una altre cosa molt bona, amb el suero de la llet fan mitj mantega mitj iogurt amb comins i gingebre, era bonisim, segur que vaig apujar un kilo mes,  pero com els gats, em vaig llepar tota.

 Aquesta tarda he anat a lleguir un llibre sobre les costums dels tibetans que hem vaig comprar a Varanasi, aseguda a un llac que ting al costat de casa. Relax, vida sana i mistica.

Parlan de vida sana, ja he acabat totes les mevas reservas de Malboro, i estic desesperada per que el malboro indio, m´él fumo per que no hi ha res mes, pero es fastigòs. Aixi que qui vingui a buscarme al aeroport sobretot que em porti un paquetet de Malboro com Deu Mana. PLEASE!!!!!!!

 

 

 

 

divendres, 5 de desembre de 2008

Mount Abu

Avui estic a Mount Abu, es el que el sindis en diuen una hill station, es un poblet comercial al volt d´un llac i envoltat de montanyes. I venen els recién casats i turistas indis de tot arreu. Al volt del llac si et dedicas a xafardejar(que es el meu joby favorit), desiguida veus els nuvis que s´han casat per amor i els que son per matrimoni apanyat per el pare. Els enamorats están contents, sonrrients i es miren a la cara, van vestits modernets, i es tocan disimuladament. Els apanyats, fan molta pena, están serios, ella fa cara de por, es tapa la cara constantment, va vestida d´india amb el seu sari, i están aseguts en un banc de coctadet pero tiesos com un pal. Hi ha ple de fotografs profesionals?, que quan els hi fa la foto els hi fa posar las mans agafades o li fa agafar en el noi la cintura de la nuvia, no es miran l´un a altre ni per mal de morir. Heu de saber que fins el dia de la boda no es coneixen, i en el viatge es la primera vegada que están sols. Una pena!

Aquí els trajes son una guapada. Faldilles llarges plenas de mirallets, amb uns colors que fan mal d´ulls i uns vels transparents de colors igual de vius.

Estaré aquí de repos dema i dema pasat, amb fresqueta, i voltadeta de Mountains, el Parkash em portará a ple de llocs bonics,que mes vui?, estic com una Mahararani!

L´hotel es mono pero indio, a la banyera hi ha uns bruts tipo ronya, que si la Mpntse fos amb mi Vomitaria i li vindria al.lergia de tota mena. Ai Montse, que avui haurè de tirar bastant de flit… Sort que porto les crocs i en dutxo amb sabates que si no….

Un peto ben fort a tots, i un d´especial per la Meva Marteta, que porta ple de santificacions dels Deus indis que son a cada cantonada.

Ahir s´en va cagar un colom al hombro dret i em van dir que aixo portaba moltisima sort, inmediatament vaig pensar en la Marta i vaig enviar la sort cap al carrer Desfar, espero que us arribi.

Aquí esta ple de monos, i sabeu que m´ha explicat al Parkash, que si troven un mono mort, li fan un enterrament igualet que a las personas. Recullen diners per posarli un vestit vermell, li posan lamanteta daurada, collarets de floretas, incens, el portejan a hombros igual que a les persones i els incineran, i despres tiran la cendres al riu. A les cobras tambe els hi fan. Estan totalment pirats!!!!! Cada dia m´explican historietas d´aquestas, ben en serio, i si jo faig cara de incredulitat o s´em escapa el riure, hem diuen, que no rigui que es veritat i molt seriosos continúen l´explicació. A cada cantonada o a cada km hi ha un templet, dons si van en cotxe, pitan, aminoran la marxa i presenten amb la ma al cort els seus respectes a deu del Templet. Un dia ens donaran per darrera, amb aquest vici. En fi si hem poso a contarvos cosetas d´aquestes dema encare hi serem, per que ni ha les que volgueu.

Ara m´en vaig a veure la posta de sol a un lloc que es veu que es molt bonic, jo crec que deu ser molt guiri, pero faré cas al meu driver hi aniré que m´hi duu amb auto.

 







Extintors a les gasolineras









Mono per l´Alex