diumenge, 14 de desembre de 2008

Palitana

Avui estic en un Palau antic de veritat. La meva habitació es mes gran que tot el meu pis. Tot es realment antic, apart del edifici, els mobles, el terra, el columpio que ting a la meva terraça, es una pasada. Hi ha una carta del qu´era Princep de Gales al 1922, agrainli als avantpasats de la familia que ho regenta avui, els seus esforços per ensenyarli a jugar al Polo. Estic encantada amb el lloc, es on cristo va perdre l´espandenya, pero val la pena. I a sobre es nit de bruixes, avui ting lluna plena.

 

He pasat dos dies en una cuitat bastant lleixa i perillosa, per que hi han fotut varias bombas no fa masa, i hem feia molt poca gracia pasar per aquí, está tot ple de musulmans, i l´ambient en aquests moments no es masa bo. Per acabar-ho de rematar, els muslims com els hi diuen els indios, estaban de festa grossa, i per familias es fotien una cabra. No ha pasat res , ja soc fora i lluny de la ciutat. El meu interés estaba en un museu textil, dels millors del mon. Cada dia hi entren 35 persones, i he hagut de fer  paciencia, al tercer dia ho he aconseguit,i ha valgut la pena. Gemma si ho haguesis vist!!!!, haguesis embogit, i t´haguesin agafat ganes de cosir inmediatas com m´ha pasat a mi. Quina pasada de brodats, de vestits, de teles pintades, una animalada, no us ho podeu imaginar, hi había peças de mil anys d´antiguetat, de diferents recons de l´india.. A sobre per acabar-ho de rematar era en un Palau mitj de fusta trevalladisima i fang, amb un jardins espectaculars.

 

En voleu una de nova, en aquesta ciutat que es bastant gran, i a Delhi, els policías de trafic están al mitj dels cruses a peu dret i a pel. Pero……portan tots un pal de fusta llarg i CASCAN als motoristes, i cotxes que no els hi fan cas. Si, si els hi foten garrotada on poden, perque  es clar ,sobretot els motoristes,  fuguen corren. Ahir en un encreuament, el poli com que se li escapaba el infractor, li va tirar el garrot pel cap, son molt animals. I fan una cara de males puças que espanta. Jo els enteng, pero entre poc i masa, no se cuantes hores es pasan alla al mitj intentan diriguir el trafic, tothom pita sense pietat, hi ha una fumera que no es pot respirar, i en aquesta ciutat a mes de tota la fauna habitual, vacas, bufals, gossos, cabras, micos, remats de peatons que esperan en grups de cent en cent, algún camió, autobús, rickxau o fragoneta que els dugui, a sobre hi circulen camells que arrosegan un carro ple de mil coses, i van super a poc a poc, i ni ha molts.

 

El camí cap a Palitana es llarg i la carretera d´un perill que posa els pels de punta. Ahir en el diari posaba 5 accidents, cinc morts, justament aquí. I es que realment es un perill, es estreta, bonyeguda i hi ha de tot. Hi ha uns camions que al darrera duen com dos plataformas de fusta una sobre altre a l´intemperie i allí hi van amuntegats, sense exagerar entre els dos pisos, unas 100 persones, totes asegudes  unes sobre les altres i traquetejan,  venen de treballar al camp. Es impresionan. Si l´Ana estigues aquí, ja fora morta d´un infart, per que sempre en ve un de cara, que s´ha d´esquivar en l´ultim moment. I quan menys t´ho esperes,  d´unes herbas del costat de la carretera et surt el cap d´un bufal que ha decidit sortir del amagatall,o el remat sencer i s´ha d´esquivar, per que las bestias pasan sense miraments.

 

El primer dia a Palitana, ha sigut de Pereginacions. Primer he peregrinat per tota la ciutat buscan Malboro, i una internet. He fracasat en les dues coses, ara fumo una porquería india i estic que m´enfilo per les parets. Despres he fet el Pelegri jainista i he pujat a una muntanya per una escala que te 3500 esglaons, 600m de desnivell, i quan arribas a dalt de tot, hi ha 800 temples de Jainistes, que son un grup d´hinduistas escintits, o separats, dels normals. Son una mica raros. Fan ple de sacrificis per que uns profetas els hi han predicat que han de ser bons. Aquesta gent no saben que ser bo ja de natural, es bastant sacificat, pero……

 

3500 de pujada i 3500 de baixada, total 7000, AVUI M¨HE GUANYAT, una parceleta al cel.

Pel cami, pelegrins de tota mida, burros i bufals. I portejadors, molts portejadors, que aquests si que es guanyan el cel, pujan gent amb el sistema del pal de bambú i la cadira tipo trono, a sobre dels  hombros a tots els vellets, gordas, i tullits que volen pujar a la montanya i no poden fer-ho caminan. Fan els 7000 esglaons amb la carga. Els que duien gordas feian molta pena.

 

He arribat al meu palauet, i he decidit pendre una dutxa, i oh!!!!sorpresa tenia un espia a la finestra, que enfilat com un mico, intentaba xafardejar. Li he comunicat el fet a la dueña que semblaba una mosqueta morta, i ha armat un lio,un escandol i uns crits a tot el personal, que ha sigut masa. Als deu minuts m´ha dut el culpable dels fets, un pobre noi de 16 o 18 anys, que no tornará a mirar cap dona dutxanse a la seva vida. I al cap d´una hora m´ha portat la mare i la tieta del noi, que amb llagrimas als ulls s´hem han tirat als peus, demanan perdó. Les he perdonat amb una abraçada i un somriure, i sembla que han marxat contentas. La dueña estaba tan esporugida que s´ha ficat a la cuina, ha començat a ferme menjar i la taula ha quedat completament atestada de jalar, una bojeria. Tot exquisit, una pasada. Començo a semblar una de les gordas que pujaban en trono.

 

Es que no hi ha dia que pugui dir, avui no ha pasat res, aquí sempre pasen o es fan coses raras, un no es pot aburrir, ni te cap dia igual.

 

L´altre dia era laborable i l´Ana no estaba al Skipe,  aquí no hi ha internet, i la Marta que no sè si m´ha enviat cap mail, aixi tot junt, m´ha començat a donar voltas  en el cap, s´hem han creuat els cables,i he trucat per telefon a la iaia per que ella no sap mentir, i he fet repas de tots, i ara ja estic tranquila, pero he pasat un dia i mitj pensan que alguna cosa pasaba i tenia una mica d´stress.  Are el noto mes que avans aixi que no hem feu patir.

 

El segon dia a Palitana ha sigut molt local, he anat de visita per les cases, familias de 25, entre avis, besabis, fills casats i criatures, molta canalla. Me divertit molt perque ells no habían sigut mai visitats per turistes, i m´ho han ensenyat tot. M´han donat chai (te amb llet, especies i sucre), a cada casa. Aquí el serveixen en el platet sense la tasa de café, i  has de fer equilibris per no tirarte´l per sobre.

En cada visita, m´han presentat els bufals, pare, mare i fills, ja que els conideran membres de la familia.

En una de les casas m´han fet entrar a la cuina, una petita cabana, i just al entrar, han sortit dues rateta peludas i morrudas, que estaban enrroscades en una baralla i cridaban com locas. He fet veure que no m´espantaban i he entrat a la cuineta, on amb una calor infernal, una dona feia Chapatis (pa), per tot el personal. M´han tret els vestits de mudar, la iaia s´en ha anat hi m´ha sortit vestida de gala,amb una faldilla tota brodada i plena de mirallets. Total, una festa a cada casa, molt bona gent, i molt divertit.

 

 

 

 

 

 

 

3 comentaris:

  1. hola marta,veig que tot et va super be per aqui l,india,salutacions desde catalunya.long live rockandroll.

    ResponElimina
  2. Collons, acabo d'escriure un missatge i m'ha fugit per la xarxa, Ja sabiem perquè vas pescar a la iaia, no pssa res, aqui es que estem cansats, amb final de trimestre, amb la crissis i la depre de la Marta, però no passa res més de nou, tot es aburrit. Així que deixa de donar voltes al cap, que ja queda menys.
    PIOLIN

    ResponElimina
  3. El Xavié t´ha enviat tot el meu recorregut en avió i els horaris? Ell ho te tot, al minut.On erats ahir, hem vaig skipar amb la mare i l´ana?

    ResponElimina