dimarts, 2 de desembre de 2008

Ultims dias al Fort de Jaisalmer

LA BODA

El casament va ser un espectacle mai vist. Vaig arribar en moto com sempre, a casa del nuvi. Una colla d´homes em van ficar en una habitació vert lloro i em van aclivillar a preguntas. A les 9 en punt hem treuen al carrer i m´hi trobo el Nuvi vestit per l´ocasió, dalt d´un cavall blanc tot guarnit. Hi ha una iluminaria bestial, tothom es al carrer tiran-li diners per sobre, fen un ritual que consta d ´agafar el bitllet de rupies ferli unes voltes per devant del cap i un tipo que recolllin els bitllets i tots rebregats s´els va posan a la butxaca. Hi ha una caravana musical que consta de una mini fragoneta que estira un transformador, i aquest esta lligat a una segona fragoneta on hi va un disjokey i uns bafles enormes de l´any de la banana, que fan un estruendo esgarrifos i un foco de llum. Darrera la carvana van tots els homes ballan com boixos, despres va el nuvi amb el cavall i despres les dones que cantan unas cançonetes en veu baixa. Van recorren tota la ciutat i paran per las casas, on li donan diners al nuvi seguin el ritual. Agafat al nuvi hi  posan una criatura petita que porta una boseta amb ves a saber que i li va fent voltes al clatell durant tot el cami. El final es a casa la nuvia, on baixa del cavall i un grup de gent li renta els peus. Com que duia sabates i no hi están acostumats van estar un munt de rato per tornarles-hi a posar. LLavors ve el gran festí de menjar per els homes, mentre s´espera l´hora asignada per el casament. Mentres a casa la nuvia les dones que anaben a la caravana menjan, pintan i vesteixen la nuvia. Aquí no hi vaig ser per que era convidada de la part del nuvi, i no hi podía entrar, a mes estaba cansada, eran dos quarts d´una quan van arribar a ca la nuvia i m´havia d´esperan fins les cuatre. A mes la nuvia está tota tapada i fins mes o meys les set no se li veu la cara. Aixi que hem van tornar a dormir i se acabó la boda.

 

EL DESERT

El desert es molt desert, kilometres i kilometres de no res. Hi ha troços amb pedras i arbustos i torços de dunas de sorra finísima. Hi he vist gacelas, buitres, camells, las  famosas cabras de las pashminas, bens, vacas, bufals, i escarbats piloteros que es el que mes hi ha. Els pobles molt maços pero la gent molt esquerpa i tribal. Hi había un poble de musalmans carregat de criatures, que ho volian tot. Les dones bastan fastigoses  duien com una cola als cabells que hem va fer venir ascos. I a sobre com que volien rupies tan si com no, i jo els vaig dir que no, hem volian tirar pedres i sorra a la cara. Donades pel sac!!!!!

En un poblat hindú, on se suposa que havia de dormir van ser mes amables, pero no si van matar, i aixo que els vaig portar pilotes i xampú. Son molt trogloditas. Vaig decidir no quedarmi a dormir i marxar a fer nit a les dunas, on el cel es estrellat i ningú demana res. I ha sigut una nit molt agradable, fresqueta, tapada amb unes mantes que debían haver-hi dormit fins hi tot els camells, pero m´he llevat i no hem pica res. Hi he anat amb un jeep que trontollaba tot ell, amb el radiador trencat, i un coductor molt lleig pero bon noi, no ha fet ni un rot ni un pet en tot el camí i aixo es molt d´agrair. La foto del escarbat jugant a la meva ma, es per l´Ana, que estic segura que li encantará veure lo mono net i pulit que es aquest tipus de escarbat, (per els que no la coneixeu, l´ANA es la meva germana i li fan molt de fastic)

 

Avui al mati a primera hora m´he enterat d´un nou atentat, aquest cop en un tren, que es me tipic aqui a l´india. Jo no n´haig d´agafar mes de trens, per tant no cal que patiu.

Aquesta nit el Parkash, el meu conductor preferit, el guaperas de l´any pasat, m´ha convidat a sopar a casa seva, vol que conegui la seva dona.  Demá marxem junts a recorrer Jodphur (la ciutat blava), i despres Gujarat, per acabar al Mar, a l´illa de Diu, uns dias de descans i cap a casa.

 

Un petó a tots i totes

2 comentaris:

  1. Òstia! Marta, em sap molt de greu no poder estar amb tu aquí a la Índia, ho deus estar passant fatal, deu haver estat a causa del menjar... potser massa picant... be no pateixis, quan vinguis a Barcelona et buscarem un especialista que t'ho miri. Estic meravellat de la teva enteresa i la naturalitat amb que ens ensenyes aquesta "mà" que ves a saber per que s'assembla tant a un "peu"... ja ja ja jaja !!!!!!!!!

    ResponElimina
  2. Es un peu que em vaig equivocar, be ting una foto amb l' escarbat a la ma i una altre amb l' escarbat al peu, la de la ma es mes impactant i no la vaig posar per que l' anan no s' enfastigueixes tan. Dema us ensenyare la foto dels meus peus els dias que m' els vaig haver de foradar, que les havia pardudes, i les he trobat avui. I tambe la del escarabat a la ma, per que encare ting les mans com sempre molt macas. Avui no puc que estic de prestada a l' internet.Marta

    ResponElimina