divendres, 5 de desembre de 2008

Mount Abu

Avui estic a Mount Abu, es el que el sindis en diuen una hill station, es un poblet comercial al volt d´un llac i envoltat de montanyes. I venen els recién casats i turistas indis de tot arreu. Al volt del llac si et dedicas a xafardejar(que es el meu joby favorit), desiguida veus els nuvis que s´han casat per amor i els que son per matrimoni apanyat per el pare. Els enamorats están contents, sonrrients i es miren a la cara, van vestits modernets, i es tocan disimuladament. Els apanyats, fan molta pena, están serios, ella fa cara de por, es tapa la cara constantment, va vestida d´india amb el seu sari, i están aseguts en un banc de coctadet pero tiesos com un pal. Hi ha ple de fotografs profesionals?, que quan els hi fa la foto els hi fa posar las mans agafades o li fa agafar en el noi la cintura de la nuvia, no es miran l´un a altre ni per mal de morir. Heu de saber que fins el dia de la boda no es coneixen, i en el viatge es la primera vegada que están sols. Una pena!

Aquí els trajes son una guapada. Faldilles llarges plenas de mirallets, amb uns colors que fan mal d´ulls i uns vels transparents de colors igual de vius.

Estaré aquí de repos dema i dema pasat, amb fresqueta, i voltadeta de Mountains, el Parkash em portará a ple de llocs bonics,que mes vui?, estic com una Mahararani!

L´hotel es mono pero indio, a la banyera hi ha uns bruts tipo ronya, que si la Mpntse fos amb mi Vomitaria i li vindria al.lergia de tota mena. Ai Montse, que avui haurè de tirar bastant de flit… Sort que porto les crocs i en dutxo amb sabates que si no….

Un peto ben fort a tots, i un d´especial per la Meva Marteta, que porta ple de santificacions dels Deus indis que son a cada cantonada.

Ahir s´en va cagar un colom al hombro dret i em van dir que aixo portaba moltisima sort, inmediatament vaig pensar en la Marta i vaig enviar la sort cap al carrer Desfar, espero que us arribi.

Aquí esta ple de monos, i sabeu que m´ha explicat al Parkash, que si troven un mono mort, li fan un enterrament igualet que a las personas. Recullen diners per posarli un vestit vermell, li posan lamanteta daurada, collarets de floretas, incens, el portejan a hombros igual que a les persones i els incineran, i despres tiran la cendres al riu. A les cobras tambe els hi fan. Estan totalment pirats!!!!! Cada dia m´explican historietas d´aquestas, ben en serio, i si jo faig cara de incredulitat o s´em escapa el riure, hem diuen, que no rigui que es veritat i molt seriosos continúen l´explicació. A cada cantonada o a cada km hi ha un templet, dons si van en cotxe, pitan, aminoran la marxa i presenten amb la ma al cort els seus respectes a deu del Templet. Un dia ens donaran per darrera, amb aquest vici. En fi si hem poso a contarvos cosetas d´aquestes dema encare hi serem, per que ni ha les que volgueu.

Ara m´en vaig a veure la posta de sol a un lloc que es veu que es molt bonic, jo crec que deu ser molt guiri, pero faré cas al meu driver hi aniré que m´hi duu amb auto.

 

2 comentaris:

  1. On vas amb aquests peus llagats en un pais ple de ronya!!!!!!Que no t'hi poses res? Descansa aquests dies a Mount Abu aviam si et milloren!. Rosa

    ResponElimina
  2. Aquest peus van estar llagats justament al lloc mes porc, a Varanasi.Hem vaig comprar una pomada amb gentamicina, neomicina i tots les cinas que vaig trobar. M´en posaba cuatre o cinc cop als dia pero nomes m´els podia rentar al mati i al vespre i com que la merda de dintre no es podia treure, doncs imagineuse, pero no es va infectar, miraculosament no va pasar res. Are ja fa molts dias que estan be, i sem estan pelan els callos que hi ting. Un drama els primers dias pero ara be.

    ResponElimina