dijous, 20 de novembre del 2008

Temple del Sol

Avui Temple del Sol, a 25 km d' aqui, en autobus local. Tota una experiencia. I ahir van trobar que l' autobus no era prou mudat, mare meva!!!
El temple bestial, es un carruatge amb el temple a sobre ( que per cert es ple de sorra), tot trevallat, en una pedra porosa vermella i es precioso. Els voltans ajardinats amb cura, i unes papallones que feia anys que no veia.
Ara be el bus tela, era mini potser feia 10 metres de llarg per no arriba a dos d' ample. Els seients feian 3 pams i mitj, i s' en aseien tres personas. El pasillet central amb gent amuntegada, contorsionada i capiculada, i a sobre amb paquets. Hi han inquibit mes de 80 personas, i durant el trajecte potser ni han pujat i baixat unes trecentes. Al anar he segut al darrera i centrada, encongida pero be, tot l' autobus en miraba fitxament, els cabells, la roba, las pulseras, tot. Al tornar quan m' han vist a la cua m' hat fet pasar devant de quasi tothom, i m' han cedit seient especial, sobre el motor que estaba bullin. Quan han anat omplin he hagut de compartir el meu tros amb tres vells que els han tret d' on eran per posarhi unas dones de casta una mica mes alta. Ha quedat unsa velleta que ha aparescut per sota de la gent dreta, he volgut cedir-li el meu lloc i tots els homes m' han dit que ni hablar, i m' empenyien contra el motot. Li he dit que s' asegues a sobre els genolls i no ha volgut. El cami molt bonic vorejan una platja de dunas plena de vegetacio i arbres revirats per el vent, pero ple de sots, i bots que recomposaben la posicio de tots els viatgers. En fi un autentic viatge amb locals. Sort que no hi devia haver mercat de besties, per que nomes hi haguesisn faltat gallines i cabras vivas, com quan vaig ser a Laos.
Despres premi, he anat a dinar a un xiringuito de la platja un bon peix fresc a la brasa, i un Lassi de coco, que ha sigut mortal. Despres siesta i are posta de sol.
Cap al tard anir'e a comprar, a veure si mi aclaro la sustancia per posar al potet de coure per rentarli els nasos a la Montse, i curarli la sinusitis, a lo indi, a veure si ens en sortim.
Un peto a totes i tots.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada