Fugin altre cop cap a Asia

M´en vaig un altre cop a la india, l´any pasat ja hi vaig estar i hem va agradar moltisim. Hi vaig anar amb la Montse, la meva millor amiga desde fa 45 anys. Juntes vam anar a celebrar que en feiem 50, i ens ho vam pasar molt be, mai oblidarem aquell viatge

Ara m´en entorno cap allá , per seguir disfrutan d´un pais tan diferent al nostre. Pero aquest cop hi aniré sola, mes a poc a poc, a viure amb algunas familias indias que segur que m´acolliran amb els braços oberts.

M´en vaig quasi dos mesos, estic molt cansada de batallar cada dia i necesito un reset. Necesito descansar de fer la feina que hem manen, que me la fan fer tan malament com saben, desconectar dels problemas de tothom, i oblidarme de les mevas penes que cada dia hem pesan mes.

Quan viatjo m´oblido de tot i de tothom, amb una facilitat inimaginable, fins hi tot jo hem pregunto, com es pot desconectar tant i es que a mi m´agrada viatjar, coneixer mons diferents, natures espectaculars, no saber si es divendres o dilluns, menjar quan ting gana, que sempre en ting, parar on mi trobi millor, i badar, sobretot badar, encantarme en un mercat local, o esglaiarme devant d´un glaciar, seure en una cantonada i veure que fa la gent, que m´expliquin i em preguntin, i en aixo els indis son tan xafarders que amb un no res en tens tres o quatre al voltant que es barallan per xerar amb tú. Anar amunt i avall amb avions, autobusos, cotxes i trens. Els trens indis de dia son un teatre permanent i molt divertit, pero quan es fa fosc son desesperants, hi ha besties de tota mena, sobretot escarbats petits que corren per tot arreu, i arnes molt gordes que entren per les finestres i t´esclaten a la cara, de nit no m´agraden gens, son una pesadilla.

Tots vosaltres, voleu saber que faig i on estic, voleu fotos, i e-mails, havia dit que no faria blog, perque en l´anterior viatge a l´india, encare que ens vem divertir molt amb la Montse fen el pallaso al blog, com que eram molt torpes amb tot el funcionament dels cibers i amb la propia internet, estabem deu anys per fer res, i vam suar tan per la calor que hi fa que quan hi penso, en cauen goteres. Pero be, aqui teniu un blog sensillet sense gaires grimegies, on hi escriuré quan hem vingui de gust, per que estigueu contents.