De Puri a Juanga

Juanga no está ni en els mapas, es on Cristo va perdre l´espardenya, on si arriba per un cami que ni els carros,pero aquests indios van per tot arre.Si haguesiu vist els forats del camí, us moriu i a sobre anabam amb un cotsxe, entre una especie de Samba i AX, i a dintre dos personas, el Michael i jo,  del meu tamany ,el xofer i una americá d´aquells que fan 180 kilos. Ara be ha valgut la pena, l´india rural es espectacular, ple de camps d´arroç fins l´infinit, tots els tons de vert i groc que us pogueu imaginar, el terra es vermellos, i per tot arreu hi ha gent que treballa al camp a ma. Aquí no hi ha guiris, pero et reben amb els braços oberts. He conegut en persona al americá que ha construit l´Hospital, dues escoles i un centre per a les donas. Es el Michael, un amic del meu amic nómada, l´Albert, i ha estat una gran troballa per que es un tipo excepcional, una furmiga amb paciencia de Sant, per que aquí fer qualsevol cosa es una lluita permanent i constant contra tot. Els indios i tota l´india es un planeta que no está descrit en lloc, per molt que totom s´esmera en escriure sobre aquest país.

Us poso l´adreça de La fundació que ell i un reduit grupet dirigueixen per que si us podeu estar d´algun caprici, hi colaboreu per que jo he vist el que ha fet i us puc asegurar que no es pert ni una pela.

Jo ja me compromes a tornar-hi l´any que be, 5 o 6 mesos, per engegar un programa. Ensenyar primers auxilis als diferents poblats per que els trencats i mallats en general arribin en millors condicions al Hospital. Heu de pensar que per arribar a l´hospital, van colocats fets un cuatre en un llençol penjat d´uns Pals de bambú, i tenen entre 1 i 5 hores de camí a peu. La feina será nostre que aprenguin una mica per que son bastan curts de gambals, pero ho aconseguirem. Posarem un petit  equip de socorros, i formarem als qui veiem que despuntan mes de cada poblat. Hi haura reunió anual i premi per el que ho hagui fet millor, i be moltes altres coses que are no us puc explicar.

En una de les fotos estic aseguda a la consulta d´un cirujá i un ginecoleg, una a cada banda de la taula van visitan el seu malalt a l´hora, amb gent que entra i surt, homes i dones barrejats i be un merder  increíble. Operan en el mateix hospital en una sala que es millor no pensar-hi,pero no tenen praticament  infeccións.

Al mati tot l´hospital es fraga amb zotal, tenen llits amb ingresats, que fan 60 cm, están vestits, menjan llenties i arros esmorcar dinar i sopar, igual que el treballadors, i es curan, semble que no pugui ser, pero es. Tenen sempre obert dia i nit, i ha un pobre metge que viu allá per si venen urgencias, que en venen com a tot arreu.

Aquí no hi ha cotxes, nomes bicicletas i algunas motos, per que tot son camins, els colors espectaculars, ocells per tot arreu, silenci, i tranquilitat, es un altre mon.

Avui estic a Delhi, esperan la tortura de demá 1200Km en tren, 16 hores que serán com sempre, ja sabeu, un fastic!!!!!

I despres el desert.

Us poso unas quantes fotos que avui estic a la civilització i ting wifi.