diumenge, 7 de desembre del 2008

Ohhhhh!!!!

Ohhhhhhh, quin espectacle!!

El sunset a Mount Abu es la cosa mes pachanga que he vist.

Tots els guiris sobretot indis, d´estrangers n´eran 6 o 7, en remat cap al sunset point. Quan arribes al parking t´asedian uns tipos que van amb un carretonet de ferro blau electric, i pretenen arrosegarte tota una pujadeta 800 m, asegut en aquest cotxet que no si cap. Els mes rics son asediats per un cavall. Quan arribes a sunset point, hi ha una marabunta de gent abocats en unes baranes que miran cap on es posa el sol. Hi ha venedors de blat de moro torrat, palomitats d´un groc sospitos( deun picar segur), monos demanan menjar al personal, i fotógrafos que  fan unas fotos super cursis, posan las mans dels novios  juntes fen un cor on al centre hi ha la boleta de foc que fa el sol quan s´está ponent. Hi ha merda per parar un tren, papers ampollas, un sembrat de bruticia d´anys i anys de guiris indios que son UNS PORCS!!!!

 

Aquest matí he anat a dalt de tot del punt mes alt del tros de muntanya que ens envolta, Com no?, hi havia un templet ficat dins del forat d´una roca que hi ha dalt de tot. Dedicat a tres Deus en un, que están emparentats, aquí tots els Deus están liats o barallats, son fills, pares i germans que al llarg de l´historia s´han anat trasforman, casan, alguns es tornen besties, hi ha un lio de Deus que no m´aclaro mai. Nou espectacle….Arribem amb el cotxe a un parking on s´acaba la carretera que puja a la muntanya, tipus Turó de l´Home, quedan uns trecents graons per fer mes sublim l´ofrena als Deus. M´asaltan aquest cop dos tipos que penjàn d´un pal de bambú, hi duen una fusta cuadrada penjada per les cuatre puntas d´unes cordes que s´anusen al pal de bambu en un nus unic, com una petita piràmide. Volen que m´asegui sobre la fusta per pujarme a pes per els trecents graons, entre dos homes que semblen dues Baguettes. Estan pirats. Els he dit que no, mentres recordaba a la pobre Montse l´any pasat,pujan dalt del Sillon de la Reina, a l´illa elefanta a Bombai. En el cami de pujada hi havia petits baretos, puestos de souvenirs de tota mena, i algo nou, parades de Raves, venen uns raves bastan mes grossos que els nostres, ben vermells amanits amb alguna especie picant, i els van rosegan pel cami. Tambe venien unes casoletas amb magrana, pelada, pero per encomptes sucre, podeu imaginar….., aquí pica tot.

Per entrar dins el templet ficat dins el forat d´una roca, s´havia d´entrar a gates, jo nomes volia mirar pero el Parkash, volia que hi entres, per que aquests Deus son de la seva confiança, li he dit que entrès ell i que demanes per mi i els meus. Deu haver pensat que ting molta cara, pero jo alla dins no hi cabia. A mes a dins del forat hi havia un tipo que m´ha dit qu´era el priest (sacerdot), que tenia una pinta una mica estranya, que et pinta el front de vermell i he dona sucrets i anisets.Tot molt indi.

 

Despres he anat a veure uns d´una secta, que es diuen OM SHANTI, que tambe deixal´s anar, aquests viuen tots vestits de blanc,dins d´uns jardins plens de flors, i es dedican a regarlas, pregar i meditar, i a recollir diners, per fer mes jardinets i mes secta. Volian que entres a un lloc a meditar, previ dircurs dels preceptes de la secta, i els he dit que ni hablar.

He anat a dinar un thali, que son varias raças de llegums cuinades amb força especies, patatetas guisadetas, unes boletes dolcas fetas amb cigrons, tot molt bo, i una bola grosa, que devant dels nasos, amb una má tiran a llardosa, te la desmenusan al mitj del plat, i encare no se pas de que era feta, me le menjada amb seva crua per trobarli algún gust. M´ho he menjat amb les mans i encare ting les ungles de color grogos, que no s´em fan netes. L´altre dia vaig menjar una cosa exquisita, per el nom no ho hagues dit mai, Makharati, vaig tornar a la meva infancia amb aquesll gust tan rebó, sabeu que era germanetes mevas, alló per el que ens barallavan quan eran petites, el tel (nata) que queda dalt de la llet de vaca de veritat quan la bulls, amb sucre, que bó, m´en van donar tot un platet de postres ple. I tambe vaig menjar una altre cosa molt bona, amb el suero de la llet fan mitj mantega mitj iogurt amb comins i gingebre, era bonisim, segur que vaig apujar un kilo mes,  pero com els gats, em vaig llepar tota.

 Aquesta tarda he anat a lleguir un llibre sobre les costums dels tibetans que hem vaig comprar a Varanasi, aseguda a un llac que ting al costat de casa. Relax, vida sana i mistica.

Parlan de vida sana, ja he acabat totes les mevas reservas de Malboro, i estic desesperada per que el malboro indio, m´él fumo per que no hi ha res mes, pero es fastigòs. Aixi que qui vingui a buscarme al aeroport sobretot que em porti un paquetet de Malboro com Deu Mana. PLEASE!!!!!!!

 

 

 

 

3 comentaris:

  1. ja saps qui el portarà...!, es vermell el Malboro, no??.
    Piolin

    ResponElimina
  2. per cert, com vols que et porti Malboro, si encara no m'has dit quan vens, i com, per on?
    PIOLIN

    ResponElimina
  3. Arrivo per l´aire,volan en un avio de Finnair que va de Delhi a Helsinki, i de Helsinki a Barna i arriba el diumenge 21 a les 2o.30, 20.30 eulalia t´enteras, dos quarts de nou de la nit. I si vui Malboro del vermell.
    El xavie et mirará tot el recorregut del avió, si te retard, que espero que no,per que ell te linia directa amb l´aeroport de Barcelona, i tots els aeroports del mon.

    ResponElimina